La defensa dels germans Cierco –els accionistes majoritaris de BPA– ahir va demanar al Tribunal Superior que insti el Constitucional a pronunciar-se sobre la llei de l’AREB en considerar-ho una «qüestió de salut judicial». Va fer-ho en el marc d’una vista oral en què tant ella com aquest organisme recorrien una sentència en primera instància que denegava l’accés a part de la informació que l’advocat dels accionistes majoritaris de BPA havia sol·licitat en relació amb la fallida de l’entitat bancària.
Garantia de defensa
Segons va sostenir la defensa dels Cierco durant el judici, els documents que demanaven havien de servir-los «per defensar-se en altres causes que ja es troben en el període de conclusions» i per això van rebutjar l’argument de l’AREB que al·legava al «caràcter reservat» per denegar-ne el lliurament. «Entenem que hi hagi qüestions de caràcter reservat, però no admetem que no se’ns arribin a notificar els actes desfavorables, dels quals ens assabentem un cop ja s’han executat», va retreure la defensa dels accionistes majoritaris de BPA. Per aquestes qüestions i altres incongruències que veu en la llei de l’AREB, va aprofitar per reclamar la possibilitat que intervingui el Constitucional i es pronunciï al respecte, després que al 2016 ja declarés que la llei era d’aplicació immediata i no retroactiva com els Cierco havien apuntat en tot moment.
El seu advocat va sostenir que s’estaven vulnerant drets fonamentals i va posar de relleu que «si el TC diu que la llei de l’AREB és inconstitucional el problema serà gros perquè la resolució afectaria totes les sentències que ja han sortit en relació amb la legislació». La representació de l’organisme va argumentar que malgrat que aquest marc legislatiu va aparèixer durant la crisi de BPA estava donant compliment a la transposició d’una directiva europea que havia de convertir-se en una eina de protecció del sistema financer andorrà.
En referència a la demanda d’informació dels Cierco i la suposada indefensió en què els havia deixat el fet de no rebre-la, l’advocat que representa l’organisme va apuntar que «l’AREB havia actuat correctament al no lliurar aquells documents» i, per tant, calia desestimar la seva sol·licitud. En cas que el tribunal de segona instància ho rebutgés, va demanar que subsidiàriament tingués en consideració el dret a la confidencialitat dels actuals clients de l’entitat bancària que ha fet de pont després de la fallida de BPA.
