El passat 28 de desembre va ser un abans i un després per als dispositius electrònics a Europa. Després de més d’una dècada de debats i ajustos, entra en vigor la normativa que estableix el carregador USB-C com l’estàndard obligatori per a telèfons mòbils, tauletes, auriculars i altres dispositius portàtils. Aquesta mesura pretén estalviar 250 milions d’euros anuals als consumidors i reduir fins a 11.000 tones de residus electrònics a la Unió Europea.
La unificació del carregador universal posa fi a la coexistència de múltiples tipus de connexions com el micro-USB i el Lightning d’Apple, que havia generat incomoditats i despeses afegides als consumidors. Per fi, segons el Parlament Europeu, “els consumidors podran utilitzar un únic carregador per a tots els seus dispositius electrònics portàtils”. Tot i així, no tots els canvis s’han implementat al mateix ritme: mentre que els ordinadors portàtils no estaran obligats a adoptar aquest estàndard fins al 2026, els dispositius reacondicionats gaudeixen d’excepcions en funció del moment de la seva primera comercialització.
Muriel, responsable de la botiga J&M Electronics, assegura que el canvi no els ha agafat per sorpresa: “Ja ho sabíem des que es va anunciar. Les marques es van avançar, com Apple, amb l’iPhone 16”. Tot i això, admet que el canvi comporta algunes queixes: “La gent està una mica enfadada perquè ara han de comprar un adaptador nou si no el tenen”.
Un altre punt rellevant és el fet que molts dispositius ja no inclouen carregadors a la caixa, cosa que implica una despesa addicional per als consumidors. “Quan compres un mòbil, no porta el carregador. Has de comprar l’adaptador per separat”, explica Muriel. Malgrat això, veu avantatges per al negoci: “Són guanys per al comerçant, tot i que les marques ho justifiquen amb l’ecologia”.
Tot i les promeses d’estalvi i sostenibilitat, alguns usuaris tenen reserves sobre la implementació. Jordi, un usuari habitual de tecnologia, comenta: “És una bona notícia, però han trigat massa. Ara que tenim tants dispositius, canviar tots els carregadors és una despesa important”. Marta, per la seva banda, celebra el canvi: “Per fi no hauré de buscar carregadors diferents. Tot i així, em sembla injust que el carregador no vingui amb el dispositiu”.
A més d’estalviar diners, el canvi busca reduir els residus electrònics, que constitueixen un problema ambiental creixent. Segons dades de la Comissió Europea, cada any es generen 1.000 tones menys de residus gràcies a aquesta mesura.
Tot i els reptes inicials i les queixes pel cost dels adaptadors, el camí cap a l’harmonització dels carregadors sembla ser una decisió positiva per als consumidors i el medi ambient. La pregunta ara és com s’adaptaran els fabricants i els consumidors al nou panorama tecnològic.
