L’investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), Bernat Claramunt, va engegar el 2016 a Ordino el projecte Wildlife in the changing Andorran Pyrenees (Fauna salvatge en els canviants Pirineus andorrans) que rep el suport de l’ONG americana Earthwatch Institute en termes de finançament gràcies a la participació de voluntaris d’arreu del món que assisteixen a les expedicions (enguany hi ha unes set) que s’organitzen al llarg de l’any. L’objectiu essencial del projecte segons Claramunt és «explorar i entendre quines seran les conseqüències del canvi climàtic i del canvi d’usos del sòl sobre les comunitats d’alta muntanya, prenent la parròquia d’Ordino com a cas d’estudi».
L’investigador del CREAF, professor d’ecologia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i Coordinador de la Xarxa Europea de Recerca en Muntanya assenyala que malgrat que el projecte ja s’ha renovat una vegada –es fa cada tres anys–, «la idea és renovar-la tant com puguem, ja que per comptar amb dades raonables hem d’estar-hi un mínim de 10 anys però si podem, n’estarem 20. Tot dependrà dels voluntaris que participen en les expedicions i que són els que principalment financen el projecte» a través d’Eartwatch Institute que s’encarrega de recollir les aportacions i d’anunciar les campanyes.
La iniciativa és gestionada per Claramunt com a investigador principal i Mariona Ferrandiz com a coinvestigadora principal, a més d’uns quatre tècnics de camp i una estudiant de Doctorat. Claramunt recorda que durant els tres primers anys del projecte van comptar amb la col·laboració del CENMA.
Els voluntaris, peça clau
Des dels inicis fins ara han participat en el projecte uns 600 voluntaris interessats en el medi ambient que poden provenir de qualsevol tipus de disciplina. De totes les expedicions, Claramunt subratlla les que es troben a la primavera, estació que permet estudiar com es fon la neu i si fa més calor, a l’estiu, perquè és quan hi ha el pic de biodiversitat, i a la tardor, perquè és el període previ a l’arribada del fred. Tot i això, l’any passat es van introduir les campanyes d’hivern que repeteixen enguany i que que van començar el mes passat. De mitjana assisteixen una dotzena de voluntaris procedents dels Estats Units, Anglaterra, els països nòrdics, però també d’Àsia i Austràlia. Fins al moment no ha assistit cap voluntari de Catalunya i només una d’Espanya.
S’estudien dues zones d’Ordino: una a més de 2.000 metres d’altitud i l’altra a 1.600-700
En aquesta línia, Ferrandiz destaca que fruit d’haver fet de voluntària en nombroses ocasions, «com a investigadora he après molt sobre altres països i sobre les seves maneres de pensar i això m’ha permès tenir una visió més global. Per altra banda, sense l’ajuda provinent del voluntariat no podríem dur a terme aquest projecte; els voluntaris són essencials». Claramunt apunta que també participen escoles, sobretot dels Estats Units i el Canadà, afegint que «el que fem a les expedicions és intentar explicar el perquè fem això, els resultats i les metodologies».
Objectius i metodologia
Els experts van escollir la vall d’Ordino com a escenari de la investigació perquè permet estudiar la biodiversitat des de dues alçades diferents i també per la riquesa que hi ha a la zona. Claramunt detalla que s’analitzen 18 zones de la vall amb diferents alçades: hi ha 12 zones sobre els 2.000 metres d’altitud (punt que representaria la línia màxima de bosc) i 6 a mitjana vessant, aproximadament entre 1.600-1.700 metres d’alçada. Els indicadors que es mesuren són diversos: l’activitat microbiana del sòl, el creixement forestal (sobretot de pi negre i pi roig) els micromamífers, ocells, grans mamífers i insectes. «Ens interessa la resposta de la biodiversitat davant el canvi climàtic. Veurem com canvien les comunitats, si aquestes canvien, i també veurem com l’antropització (transformació que exerceix l’ésser humà sobre el medi ambient) afecta en aquests ecosistemes», indica Claramunt.
El principal objectiu és analitzar la resposta de la biodiversitat davant el canvi climàtic
El mateix apunta que quatre anys és molt poc per estudiar els efectes del canvi climàtic però sí que permeten oferir mesures que serveixen de base per comparar al llarg del temps. Una de les observacions efectuades és que «hem vist que el pi negre de la línia de bosc està creixent a cotes més altes. Aquest fet ve ajudat per la millora de les condicions ambientals, sobretot per les temperatures més càlides i durant més temps». Per tant, aquesta observació a llarg termini pot ser un indicador que la línia de bosc acabarà pujant i, com a resultat, poden disminuir les pastures d’alta muntanya.
Accions individuals i de país
Claramunt accentua que per contribuir a frenar el canvi climàtic, es poden emprendre nombroses accions individuals, com ara consumir productes locals i menys carn, utilitzar en menor mesura els vehicles individuals i, en el cas d’Andorra, «s’ha de vigilar l’accés a certes zones, ja que l’impacte de la presència humana afecta els animals i les plantes».
En la vessant col·lectiva, l’investigador planteja opcions com ara la restricció de vehicles segons les emissions, com s’està fent a Barcelona, o incrementar la compra d’energia verda. Pel que fa a la primera qüestió, el director de l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic, Carles Miquel, explica que al país no hi ha una Zona de Baixes Emissions (ZBE) com té Barcelona però sí polítiques que incentiven a la gent a tenir vehicles que contaminin menys. També hi ha el programa Engega, que subvenciona la compra de vehicles elèctrics.
En relació amb la segona proposta, Miquel explica que del 100% d’energia que es produeix a Andorra, el 80% és verda, tenint en compte que del total d’energia que necessita el país només es produeix el 20%. A banda d’augmentar la compra d’energia verda, l’aposta forta rau a incrementar l’autoabastiment.
