Als 78 anys d’edat, el prestigiós escriptor andorrà Antoni Morell va morir ahir a primera hora del matí a Andorra la Vella en patir una indisposició. El seu decés ha commogut de dol a les lletres andorranes que perd un dels seus màxims referents literaris per obres com Set lletanies de mort, Boris I, rei d’Andorra – reeditada en format butxaca l’any passat– o La neu adversa.
Morell va néixer a Barcelona al 1941 i va cursar estudis de filosofia, teologia, història moderna i contemporània i dret. A més, també va formar part de l’Administració. Al 1973 va ser anomenat secretari general de la Sindicatura General d’Andorra amb el síndic general Julià Reig, càrrec que va ostentar fins al 1979. Dos anys després fou secretari general del primer Govern, que va encapçalar Òscar Ribas, i va romandre-hi fins al 1984. També va ser ambaixador plenipotenciari del Principat al Vaticà entre el 2005 i el 2010.
En l’àmbit cultural, Morell va destacar per obtenir reconeixements com el Premi Carlemany de novel·la o el Premi Manel Cerqueda de novel·la curta, entre d’altres. A banda, la seva figura va ser determinant per a la posada en marxa de la revista Andorra 7 i de l’Associació d’Escriptors del Principat d’Andorra, en ambdós casos com a soci fundador. Pel que fa a la seva faceta narrativa, Morell també havia estat un col·laborador habitual en els mitjans de comunicació com a articulista. Precisament ahir, 5 de gener, va publicar el seu últim escrit al Diari d’Andorra titulat L’any de la prudència, comptant amb les emergències.
Com a veí d’Escàs, al juliol del 2017 la biblioteca de la Massana va voler retre homenatge al seu conciutadà i va passar a anomenar-se Biblioteca Antoni Morell i Mora. Prèviament, a l’octubre del 2016, l’escriptor va cedir tot el seu fons bibliogràfic, composat per uns 15.000 volums, a la biblioteca massanenca, una donació que va contribuir a l’enriquiment cultural de la parròquia.
Reaccions a la pèrdua
Durant la jornada d’ahir els missatges de condol i les glosses a la seva trajectòria es van anar succeint a les xarxes socials des de diferents espectres de la societat, tots ells generant un consens sobre la rellevància de la seva figura en els diferents camps que deixar empremta. El Govern, els partits i institucions relacionades amb la política, la cultura i d’altres àmbits van donar ahir les seves mostres de suport.
«La defunció de Morell és una gran pèrdua per a la política i la cultura del nostre país», va assenyalar el cap de Govern, Xavier Espot, qui va realçar la seva capacitat «polièdrica» per «excel·lir en molts àmbits». «És una persona que va conèixer el procés de reforma de les institucions fins al procés constitucional», va subratllar el líder de l’Executiu en relació a la tasca política de Morell. En aquest sentit, Espot va demanar «a totes les persones que ocupen responsabilitats polítiques» prendre com a exemple el seu testimoni. «En una època en la que malauradament ens deixem portar per la crítica destructiva i certes informacions esbiaixades ell encarnava tot el contrari, la militància des de la ciutadania», va afegir el cap de Govern.
Per la seva banda, la ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva, va definir Morell com «un ambaixador cultural del país» i va posar en valor el «incontestable valor literari» del seu llegat. Per aquest motiu, Riva va emfatitzar la seva tasca per «preservar i fer difusió» de la identitat andorrana, quelcom gens senzill tenint en compte «el que costa explotar i visibilitzar» les obres sorgides dels Principat, tal com va recordar. Prova d’això són les condolències que també van arribar des de la Generalitat de Catalunya per part de la seva consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, així com també per part de l’ambaixada d’Espanya a Andorra.
Per últim, el director de la Fundació Ramon Llull, Vicenç Villatoro, va posar de manifest l’herència que deixa l’escriptor per les lletres andorranes. «S’havia dit que Andorra era un país sense literatura abans de l’Antoni Morell. La literatura andorrana després de Morell té un punt de referència», va assegurar Villatoro. «La visibilitat l’aconsegueix perquè fa una obra sòlida, que no només és de pur interès andorrà, i el connecta amb els principals intel·lectuals catalans del moment. El que vol fer és parlar del món sencer a través d’Andorra, de com es veu abocat a la modernitat i apareix d’una forma accelerada», va cloure Villatoro.
