L’Estudi de Coneixements i Usos Lingüístics indica que, actualment, a Andorra hi ha més persones que parlen català amb els fills que no pas amb els seus pares. Concretament, un 39,4% empra el català amb els descendents. En canvi, un 31,1% el parla amb el pare, i un 29,7% amb la mare. No obstant això, les queixes sobre el mal ús es disparen, i la majoria d’aquestes estan relacionades amb la publicitat, el retolatge i l’atenció al client. En aquest sentit, el cap de Drets Lingüístics de Plataforma per la Llengua, Òscar Adrià Ibáñez, va assegurar que «la llengua catalana està amenaçada, però té molts parlants potencials diaris i una transmissió intergeneracional positiva». De fet, la Plataforma per la Llengua exposa que actualment hi ha una emergència lingüística. «Això significa que el català dona signes possibles d’esgotament a llarg termini, però si fem un seguit de mesures, tant a les administracions com en les mateixes persones, aquesta tendència negativa pot canviar i podem assegurar un futur per a la llengua catalana», va indicar Ibáñez.
Per aconseguir-ho, des de l’Administració s’han de realitzar campanyes que incentivin l’ús, però també s’han de garantir els drets lingüístics, va explicar el cap de departament. D’aquesta manera, «el parlant ha de tenir el que es diu la seguretat lingüística». És a dir, ha de saber que l’administració i el món privat no és un ambient hostil, i que allà on vagi podrà ser entès i, normalment, atès en català. A més, si percep que la majoria de gent que l’envolta l’entén, encara tindrà un ambient de més seguretat. «Però això, ara per ara, no està passant a tots els territoris, i cal incentivar millors polítiques lingüístiques dins de la mateixa administració», va recordar. En aquest sentit, les enquestes mostren que a Andorra, amb la falta de sanitaris, s’ha hagut de recórrer a professionals amb menys qualificació lingüística. En conseqüència, molta gent que parlava en català amb el seu metge ho ha deixat de fer, o el parla juntament amb un altre idioma.
Andorra, però, té la peculiaritat que, segons la Llei d’Ordenació de la Llengua Oficial, els consumidors tenen el dret de ser atesos en català, i això vol dir que tens el dret a parlar català i a que te’l parlin. «Després s’ha d’aplicar i s’ha de veure, perquè en alguna ocasió no passa», va informar Ibáñez. En canvi, a Catalunya, si en un principi la llei també ho preveia així, actualment el dret està limitat al comerç i a entendre el català. Això significa que els ciutadans no tenen reconegut el dret a que els contestin en aquesta llengua. Per tant, tot i les queixes de la població andorrana que s’han registrat a les últimes enquestes, «mai s’ha hagut de sancionar a una empresa del país perquè no compleixi amb la normativa, sinó que amb els primers requisits s’acaba complint», va observar el cap de Drets Lingüístics, que va afegir que «és probable que aquestes queixes que s’han detectat també acabin així».
Tanmateix, cada persona té la responsabilitat de vetllar pel compliment de la llengua, sobretot en un país que «és l’únic territori que disposa d’eines d’Estat plenes per assegurar que feu el favor al món de mantenir aquesta diversitat», va demanar Ibáñez. Molts cops, no tenim la seguretat lingüística i s’abandona el català per assegurar que tindrà una comunicació més fluida, «però fent això no oferim cap benefici a les persones que estan aprenent el català, i més si no el poden practicar i reben el missatge que no és una llengua per a ells perquè els catalanoparlants la parlen entre si», va reforçar. Per tant, el cap de Drets Lingüístics de Plataforma per la Llengua recomana que no fem diferències, que parlem el català d’entrada amb tothom, mantenint-lo fins i tot si no contesten en català, «perquè això no vol dir que no t’estiguin entenent». També anima que es faci un reforç de la llengua en les activitats de lleure després de l’escola, així com iniciar una major activació de la gent i un intent de superació dels prejudicis. «Amb aquesta petita progressió, es pot guanyar terreny», sobretot en els més joves, ja que si aquests perden els referents i els àmbits d’ús, és probable que generació rere generació es redueixi la base de parlants, i «el risc és que el mateix abandonament de l’ús acabi generant un abandonament del coneixement», va cloure.
