L’habitatge és un problema global que afecta moltes ciutats arreu del món. Tot i que al Principat s’ha convertit en una de les principals preocupacions dels ciutadans, aquesta crisi també es manifesta en altres territoris, on la manca d’oferta, l’augment desorbitat dels preus dels lloguers i les hipoteques dificulten l’accés a un habitatge digne per a milers de persones. Davant d’aquesta situació, els responsables polítics han començat a plantejar solucions i a implementar mesures per intentar-la mitigar, tot i que cada territori és únic i presenta particularitats que poden fer que algunes iniciatives resultin difícils d’adaptar al nostre context. Així ho exposa avui l’Agència de Notícies Andorrana (ANA).
Iniciatives a nivell europeu
Diversos alcaldes de ciutats europees han decidit unir forces per fer front a la crisi de l’habitatge. Sota la plataforma ‘Mayors for Housing’, dotze representants de capitals com Barcelona, Roma, París o Lisboa es van reunir a Brussel·les al febrer passat amb el comissari d’Energia i Habitatge de la Unió Europea, Dan Jørgensen. Durant aquesta trobada, es va destacar la necessitat d’aplicar polítiques urgents, com ara augmentar les inversions en habitatge social i assequible, crear fons específics i establir una regulació més estricta per a les plataformes de lloguer a curt termini.
Propostes innovadores en diferents països
Diversos territoris han adoptat mesures innovadores per combatre la crisi. Per exemple, els Països Baixos han apostat per la construcció d’edificis modulars i prefabricats, una iniciativa que redueix els costos de construcció i augmenta l’oferta d’habitatges assequibles, a més de tenir un impacte ambiental menor. Els neerlandesos també han implementat cases flotants per afrontar la manca d’espais urbanitzables en territoris densament poblats i amb abundància d’aigua, contribuint a combatre els efectes del canvi climàtic en un país per sota del nivell del mar.
Un clar exemple és el barri de Schoonschip, al nord d’Amsterdam, format per una cinquena de cases flotants ubicades en una antiga zona industrial que s’ha reconvertit en un espai residencial sostenible amb generació d’electricitat mitjançant plaques solars i sistemes d’escalfament basats en energia solar.
L’experiència francesa
El 2000, França va aprovar la llei Solidarité et renouvellement urbain, la qual estableix que determinades ciutats i pobles han de disposar d’un nombre mínim d’habitatges socials. Segons aquesta normativa, els municipis amb més de 3.500 habitants –o 1.500 en l’àrea metropolitana de París– que formen part d’aglomeracions o entitats intermunicipals amb més de 50.000 habitants (incloent almenys un municipi amb més de 15.000 habitants) han de destinar un 25% del seu parc d’habitatges a habitatge social, o un 20% en territoris menys tensionats.
Projectes a gran escala al Regne Unit
Una altra aposta per combatre la crisi de l’habitatge és la construcció d’urbanitzacions senceres. El primer ministre britànic, Keir Starmer, va anunciar l’estiu passat la intenció de crear noves ciutats per fer front a la crisi residencial. Aquest mes de febrer, l’Executiu va revelar que s’han identificat més de 100 ubicacions potencials a tot Anglaterra per al desenvolupament de futurs nuclis urbans, amb la previsió que a l’estiu de 2025 es comencin a valorar aquestes propostes.
L’experiència de Singapur i Viena
Singapur, amb una de les densitats de població més altes del món, és un cas d’èxit en la gestió de l’habitatge. Segons El Confidencial, el 82% de la població viu en habitatges construïts pel govern i posats a preus assequibles, i el 90% d’aquesta població són propietaris dels seus habitatges. Per la seva banda, Viena també ha aconseguit una excel·lent gestió dels pisos socials. L’ajuntament de la capital austríaca és propietari o copropietari d’entre el 50% i el 60% dels immobles de la ciutat, la qual cosa ha permès mantenir un alt percentatge de població en habitatges socials amb preus de lloguer assequibles.
En resum, tot i que l’accessibilitat a un habitatge digne representa un repte global, els diferents territoris estan experimentant amb solucions variades, adaptades a les seves realitats i necessitats particulars. Cada iniciativa aporta una peça al complex trencaclosques de la crisi de l’habitatge, mostrant que, amb polítiques ben definides i innovadores, és possible avançar cap a una solució sostenible i inclusiva.
