L’accés a l’habitatge s’ha convertit en el problema que més afecta la població del país, segons les darreres dades d’Andorra Recerca i Innovació (AR+I), les quals assenyalen que fins a un 42,3% de la ciutadania considera que el seu preu és la qüestió que els impacta més directament. Les conclusions de l’Observatori del segon trimestre del 2025, fetes públiques recentment, reflecteixen una percepció social marcada per l’encariment sostingut dels preus, la manca d’oferta i la desconnexió amb els salaris.
Per aprofundir en aquesta realitat, cinc persones consultades expressen una visió crítica i coincident sobre la gravetat de la situació. En aquest sentit, el Marc, un informàtic de 24 anys, considera que “s’ha especulat moltíssim amb un dret bàsic dels andorrans”, i apunta directament a la manca de voluntat política per revertir-ho. Segons ell, actualment és “impensable llogar un pis amb els sous que hi ha”, una circumstància que també dificulta l’atracció de talent qualificat i que converteix l’habitatge en “l’amenaça més urgent” del territori.
“S’ha especulat moltíssim amb un dret bàsic […] És impensable llogar un pis amb els sous que hi ha” – Marc
En una línia similar, la Núria, una empleada de la banca de mitjana edat, alerta que els preus han arribat a “nivells desorbitats” si es comparen amb els salaris. I tot i admetre factors com la inversió estrangera, defensa que, si no es controla, caldria intervenir per altres vies, com ara establir una proporció entre sous i preus de les vivendes, ja que “són dos factors que sempre van de bracet”.
La dificultat d’emancipació és una altra constant. La Maria, una altra jove, ho resumeix amb contundència: “Impossible accedir-hi sola amb els preus que es demanen actualment i, en conseqüència, amb els sous actuals”. Una percepció que es reforça amb l’anàlisi del Carles, un estudiant en línia que treballa a temps parcial, qui qualifica la situació de “crítica”, amb preus molt elevats, oferta limitada i un impacte especialment dur sobre els joves i la població local a l’hora d’accedir a un habitatge “digne”.
Finalment, el Rodrigo, treballador a l’obra, expressa una sensació d’injustícia creixent. “Els andorrans no es poden independitzar i els estrangers arriben i poden sense problema”, una afirmació que posa de manifest el malestar social i la percepció de desigualtat en l’accés al mercat immobiliari. Aquestes veus, com moltíssimes altres, confirmen el que ja reflecteixen les dades de l’AR+I: l’habitatge no és només una preocupació estadística, sinó una problemàtica estructural que condiciona el present i el futur social i econòmic del Principat.
