De l’avenç que es dugui a terme enguany en la recollida de dades i mitjançant les conclusions que es vagin extraient durant el transcurs dels diàlegs amb els actors comunals, sorgirà el desbloqueig –o no– de l’import que les administracions parroquials reben anualment del Govern i que, ara per ara i des del 2014, es troben estancades en els 54,6 milions.
El cap de Govern, Antoni Martí, va supeditar l’alça al bloqueig de les transferències de cara al 2017 als fruits que resultin de les converses entre el poder central i els locals així com de la seva activitat en conjunt a partir del «primer pas» que constitueixen aquests intercanvis.
Precisament a la sortida d’una d’aquestes trobades, mantinguda en aquesta ocasió al comú de la capital entre Martí, la secretària d’Estat de Relacions Institucionals, Consol Naudí, i els cònsols d’Andorra la Vella, Conxita Marsol i Marc Pons, el mandatari va donar un alè als comuns assegurant que «estem disposats a finançar inversions prioritàries» tot matisant que es farà en cas que hi hagi la «capacitat», condició que espera sigui compresa des de les institucions parroquials.
En aquest sentit, Marsol –segona en el torn de reunions dels cònsols amb Martí i Naudí després que aquests darrers es trobessin a Sant Julià amb Vila el passat dijous–, va mostrar-se comprensiva amb la situació actual i amb les diferències que aquesta presenta respecte del moment en què es signava la Llei de les competències i de les transferències: «Cal canviar el model»vist que «les coses han canviat» des del 1993.
La cap d’Andorra la Vella va apuntar la necessitat de «trobar un equilibri» en conjunt per tal de «mantenir el sistema territorial». Sobre la tasca de l’administració al seu mandat, va assegurar que ja s’està recopilant la informació per tal que quan s’hagi de posar sobre la taula «els deures estiguin fets».
Preguntat sobre la viabilitat d’arribar a un acord després que l’exministre Antoni Riberaygua dimitís quan treballava justament en la renovació de les transferències i les competències, Martí va referir-se a la tasca de Riberaygua com a element que ha «sensibilitzat» totes les parts. «25 anys després» que s’elaborés, va dir, ha arribat «el moment de modernitzar» el model «perquè en duri 25 més».
Tot plegat ha de ser possible gràcies al «compromís» i a la «bona voluntat» dels comuns i el seu acord amb el Govern, així com també per «la complicitat del Consell General», que s’encarregarà de debatre» un nou model que ha d’estar enllestit el proper bienni.
