Amb l’arribada de la Setmana Santa, les mones de Pasqua tornen a ocupar els aparadors, i els forns del país s’hi aboquen, com cada any. Es tracta d’una tradició de tota la vida, arrelada al calendari festiu i al record de molts padrins i infants.
Tot i que el gruix de les vendes es concentra el diumenge i el dilluns de Pasqua, la preparació comença molt abans. Les compres s’organitzen una o dues setmanes abans, i les mones es fan d’un dia per l’altre. Aquest any, com sempre, es poden trobar mones de mantega, de fruita, de nata i, naturalment, figures de xocolata, que ja fa dies decoren les vitrines.
Encara que els primers encàrrecs ja han començat a arribar, les previsions són lleugerament més baixes que les de l’any passat. Enguany la Setmana Santa cau tard i, segons han destacat des de la Fleca Font a EL PERIÒDIC, “això sempre es nota: a mitjans d’abril, si fa bon temps a la platja, la gent ja comença a marxar, i la neu no acompanya gaire”. En aquest sentit, des de l’establiment apunten que, “malgrat tot, es preveu elaborar unes dues-centes mones”.
Més enllà de les anècdotes, la tradició de la mona encara té corda per estona. Mentre hi hagi padrins i nens, la Pasqua encara serà viva. “Potser d’aquí a 20 anys serà diferent, però de moment, no falla. Els clients habituals? Famílies amb nens petits, padrins fidels i veïns d’arreu del país que aposten per l’artesania local”, incideixen des de la Fleca Font.
Durant aquestes dates, és habitual que les anècdotes familiars formin part dels dies festius. Així ho ha destacat un client habitual en una de les pastisseries que elaboren aquest tipus de dolç tradicional: “Fa uns anys, vaig encarregar una mona molt especial: un enorme dinosaure de xocolata per al meu net”, ha explicat. I afegeix: “En el moment que vaig fer l’entrega, l’infant em va mirar plorant i va dir que no se la volia menjar, que la volia guardar com un record”. Així doncs, el padrí destaca que aquell record encara arrenca rialles avui dia, i rememora que, fa sis anys, els va tocar comprar una altra mona perquè el nen pogués gaudir del dia tranquil.
Amb l’olor de forn, la calidesa del tracte i el sabor de la tradició, el Principat d’Andorra manté viva la dolça màgia de la Pasqua any rere any.
