Aquesta setmana conclou la segona fase d’excavacions als orris d’Encamp, centrada en l’Orri de l’Estany Forcat, on ja s’havien dut a terme intervencions l’estiu passat. Es tracta d’una estructura d’ús agroramader que va estar activa entre l’edat mitjana i l’època moderna.
Durant els treballs, s’han identificat diversos elements constructius, entre els quals una munyidera i una cabana amb llar de foc, que es podrien datar entre els segles XVI i XIX. L’orri es va edificar sobre restes més antigues, datades entre els segles XII i XIII, que inclouen zones de combustió que actualment continuen en estudi. Aquest conjunt més antic va quedar ocult intencionadament sota una coberta de pedres, fet poc habitual que mereix una anàlisi detallada.
Aquestes intervencions formen part del conveni signat l’any 2019 entre el ministeri de Cultura, Joventut i Esports i el comú d’Encamp, amb l’objectiu de fomentar el coneixement i la conservació del patrimoni arqueològic, incloent-hi la Ruta dels Orris i el túmul del Cubil. La direcció científica del projecte recau en l’arqueòleg Josep Font Piqueras.
Tot i que l’excavació al túmul del Cubil va finalitzar al juliol, aquesta setmana s’hi han dut a terme dues actuacions puntuals. En una d’elles, s’ha localitzat un pal de fusta d’uns 80 centímetres de llargada i 40 de diàmetre, conservat en condicions excepcionals. La troballa és especialment rellevant, ja que és infreqüent que restes orgàniques d’aquesta cronologia —neolític final, fa aproximadament cinc mil anys— es mantinguin intactes fora d’ambients subaquàtics. En aquest cas, el seu contacte amb el nivell freàtic n’hauria afavorit la preservació.
En una altra actuació, s’ha intervingut parcialment un petit túmul proper al dolmen, que segons les primeres datacions radiocarbòniques correspondria als segles II-I abans de la nostra era. Aquesta nova estructura confirma l’ús continuat del lloc com a espai commemoratiu i reforça la importància de seguir aprofundint en la seva investigació i difusió.
