La Càtedra de Pensament Cristià va celebrar aquest dissabte la vintena edició tractant el tema de les addiccions i com enfrontar-les, des de diverses vessants, amb les ponències del doctor Josep Solé, psiquiatra i excap de l’àrea d’addicions de l’hospital Bennito Menni, el doctor Miquel Àngel Prats, psicopedagog, doctor en Psicologia de la Universitat Ramon Llull de Barcelona i el doctor Francesc Torralba, director de la Càtedra de Pensament Cristià i doctor en Filosofia i Teologia per la Universitat de Barcelona.
La jornada, que es va celebrar al Seminari Diocesà, a la Seu d’Urgell, la van seguir una vuitantena de persones. El doctor Solé va presentar la ponència ‘Mapa de les addiccions’ on, a més de traçar un mapa dels tipus d’addicions, va centrar el seu discurs en assenyalar geogràficament les ubicacions on els drogodependents i les seves famílies poden acudir en la cerca de solucions en el territori català. Solé va detallar els amplis recursos que té Catalunya per a intentar donar solucions a la problemàtica de la salut mental, mencionant els 102 centres sociosanitaris, 68 centres hospitalaris, 40 centres de salut mental amb íntegrament, més de 900 ambulàncies de transport sanitari no urgent, 62 Centres d’Atenció i Seguiment (CAS), 428 ambulàncies de suport vital bàsic i avançat i 4 helicòpters medicalitzats.
Un altre dels temes que es va ressaltar va ser l’estigma social que hi ha entorn de les addiccions. A través de vinyetes humorístiques van representar la ironia de com un psiquiatra jutjava al seu pacient per ser addicte a l’heroïna, mentre que el mateix professional tenia a terra una piràmide de burilles i cendra. Amb aquesta representació volien mostrar que, tot i que ambdues són addiccions, el tabaquisme està més normalitzat, i per tant els dos addictes no s’enfronten als mateixos judicis de valor.
Durant la Càtedra també es va agrair tots els professionals de la salut mental, per la constatació de la millor visibilitat que han anat adquirint les patologies de salut mental, tot assenyalant que en aquests darrers anys, s’han anat conscienciant en la matèria, un fet que ha propiciat l’augment de polítiques públiques per a ampliar els serveis a la població i que tot aquest procés està ajudant a la batalla contra l’estigma de què vol dir ser addicte o ser drogodependent, i què vol dir acudir a la consulta d’un psiquiatra.
Després d’una aturada, va començar la ponència del psicopedagog Miquel Àngel Prats ‘L’addicció a les pantalles. Cap a un ús responsable de la tecnologia’, posant molt èmfasi en la generació d’esperit crític en els joves i infants a través de la influència de la família, que malgrat que suposa un esforç pels pares és el camí per aconseguir en ells, les capacitats per a gestionar responsablement la tecnologia.
Pel que fa a la darrera ponència, anomenada ‘Reconstruir el projecte de vida. De la desesperació a l’esperança’, el doctor Torralba va tractar aspectes ètics i morals, així com el paper de la comunitat no només en la prevenció sinó també per tal de reconstruir el projecte de vida. Per Torralba, tot i marcat per l’estigma social de ser addictes, les persones que ho han passat, són persones amb dignitat inherent i cal que siguin tractades amb cura, estima i respecte i recorda que cal anar amb compte sobre com es parla d’aquests grups vulnerables.
Torralba marca una pauta de sis passos perquè les persones addictes puguin construir el projecte de vida. En primer lloc, cal autoconsciència i un procés d’autoconeixement i diferenciar quines qualitats i limitacions hi ha per a trobar una vocació. El doctor explica que el procés d’autodomini per a refusar els estímuls que volen portar a l’addicte a la vida anterior; anticipació de possibles futurs i determinació de cap a on orientar-se per a defugir de la buidor i la sensació d’avorriment que podrien portar a recaure; i finalment assumir que aquest projecte de vida ha de ser flexible i dúctil per a adaptar-se a les circumstàncies.
