“La meva tasca és ser lectora d’anglès —English Teaching Assistant— al Centre de Formació Professional d’Aixovall i treballar conjuntament amb el departament d’anglès”. Així ho ha explicat en declaracions a EL PERIÒDIC Mara Márquez, participant estatunidenca del programa ‘Fulbright‘, sobre la seva experiència dins d’aquest projecte d’intercanvi entre els Estats Units i Andorra, el qua ja suma 25 anys de col·laboració. En el seu cas, participa en tres o quatre classes al dia, una feina que descriu com a “divertida”, perquè el seu “objectiu és que els alumnes practiquin l’expressió oral”. També destaca que treballa amb temàtiques molt variades, “des de la infermeria a la informàtica o l’esport”.
D’altra banda, hi ha la Gemma Oshiro, qui dona suport als alumnes de batxillerat de l’Escola Andorrana. Tot i compartir tasques amb Márquez, assegura que té “una posició única”, ja que la seva feina li permet “conèixer i treballar amb tots els alumnes de Batxillerat”. En aquest sentit, explica que no només els ajuda a millorar les habilitats orals, sinó que també “treballo amb els alumnes de segon de batxillerat en els seus projectes de recerca”.
“Tinc una posició única que em permet conèixer i treballar amb tots els alumnes de Batxillerat de l’Escola Andorrana” – Gemma Oshiro
La dedicació de Márquez és “d’un any escolar”, i, tal com recorda, “aquest 1 de desembre fa tres mesos que vaig arribar al país”. Tot i aquest període d’adaptació, remarca que “el procés [de selecció] és molt llarg”: les aplicacions s’obren entre març i abril, el procediment es tanca a l’octubre i la decisió final s’anuncia al gener. A partir d’aquí, els seleccionats disposen fins al setembre per preparar el viatge i l’estada al país assignat. De manera similar, Oshiro ha apuntat que va arribar al Principat el 31 d’agost i, segons ha explicat, s’hi quedarà fins a principis de juny.
Pel que fa a l’idioma, Márquez assenyala que Andorra no li exigia “explícitament” coneixements de “francès, castellà o català”, però reconeix que “si tens aquests idiomes pots obtenir més punts” en la selecció. Així, afegeix que, gràcies a aquestes llengües, ella i alguns companys han tingut més “facilitats” per comunicar-se amb el professorat durant els primers mesos, quan encara no entenien bé el català. En el cas d’Oshiro, destaca que “durant els meus estudis universitaris vaig fer un semestre a París”, i que actualment, “fora de l’escola, faig classes particulars d’anglès i assisteixo a classes de francès al Lycée Comte de Foix”.
En parlar de dificultats, Márquez reconeix que un dels aspectes més complicats ha estat “la qüestió bancària”, ja que “com que venim dels Estats Units, han de revisar molt bé els nostres perfils i l’origen dels nostres diners”. Un procés que, segons diu, “és llarg i molt estressant” tant per a ella com per als seus col·legues. També assenyala l’àmbit social com un altre repte, tot i que observa que “a mesura que parlo més català, aquesta dificultat es va difuminant”. Per la seva banda, Oshiro considera que “la part més complicada és no saber del tot castellà o català”, però afirma que “sempre he volgut aprendre més llengües, així que accepto el repte amb ganes”. També valora positivament que la gent del Principat “valora l’esforç d’algú que vol aprendre català”.
En canvi, per a la Sophia Barton, una de les altres participants del programa, ha apuntat que per a ella «està sent una experiència increïble», donant a entendre que no s’ha trobat amb cap dificultat fins al moment. Precisament, ha incidit en el fet que «estic vivint amb una família d’acollida meravellosa», a més d’apuntar que «em sento molt ben adaptada a l’Escola Andorrana de Segona Ensenyança d’Encamp gràcies a l’equip de professors d’anglès».
Les participants Mara Márquez i Gemma Oshiro remarquen que la llengua ha estat un dels punts més complexos en el seu procés d’adaptació al país
Finalment, Márquez comenta que li ha estat més fàcil adaptar-se gràcies a la similitud del país amb la seva ciutat d’origen pel que fa a l’aspecte fronterer. “Vinc d’una ciutat fronterera i sentir aquesta connexió amb França i Espanya, l’intercanvi d’idiomes i tot plegat, em recorda casa meva”, un fet que, assegura, “m’agrada molt”, tot i trobar-se lluny del seu entorn habitual. Per la seva part, Oshiro recorda que la seva estança a París va ser amb una família i que va ser una experiència «molt útil» per a la seva experiència actual.
Un recorregut de 25 anys
Cal recordar que el programa ‘Fulbright’ compta amb dos eixos principals: d’una banda, una beca anual per a ciutadans andorrans per cursar estudis de postgrau als Estats Units, i de l’altra, cinc beques anuals per a ciutadans estatunidencs per fer d’assistents de conversa d’anglès durant nou mesos a diferents centres educatius del país.
Gràcies a aquest programa, prop d’un centenar de joves estatunidencs han passat per les escoles andorranes de segona ensenyança, batxillerat i formació professional impartint classes d’anglès. Paral·lelament, 21 estudiants andorrans han pogut ampliar estudis als Estats Units a través de les beques ‘Fulbright’ des del curs 2002-2003, cursant màsters i doctorats.
