Quina ha de ser la participació dels grans grups mèdics privats en la sanitat pública andorrana? Aquesta pregunta, què a priori no hauria de conduir més que a una reflexió, és la causant de la disputa interna que enfronta a la cúpula del SASS amb els responsables polítics, i especialment amb Gilbert Saboya, ministre d’Economia, Competitivitat i Innovació i el màxim defensor de l’entrada al país dels grans consorcis internacionals.
Ja se sap que la sanitat és una patata calenta, i en el cas d’Andorra comença a cremar. De fet s’ha emportat en poc temps diversos ministres de Salut, i a l’actual, Carles Alvarez, no li queda molt crèdit per la seva gestió i perquè alguns membres del gabinet consideren que es propici a fer declaracions desafortunades –com les primeres només ocupar el càrrec sobre l’Institut Marquès. Tant és el distanciament entre Alvarez i el SASS que el director de l’hospital, Josep Maria Piqué, acostuma a despatxar directament amb el cap de Govern, Toni Martí, fet que lògicament irrita tremendament al ministre.
La realitat és que la gran discrepància no rau en la penalització que s’establirà als pacients que vagin directament a l’especialista sense passar pel metge de capçalera, tal com fixarà la reforma sanitària. L’Executiu té la potestat de regular per decret els reeborsaments que farà la CASS als que segueixin la norma i als que la ignorin. El litigi, per dir-ho d’alguna manera, està en l’interès del Govern perquè grans grups privats – Institut Baselga, Institut Català de la Retina, Institut Marquès– s’instal·lin a Andorra en el marc de l’obertura econòmica, una visió que contrasta amb la del responsable del SAAS, que veu una intrusió que companyies privades vulguin fer negoci a Andorra –reclamen el monopoli en les seves especialitats– amb un sistema que es nodreix de diners públics. Prova d’aquesta confrontació és que una setmana després que es conegués l’interès de l’Institut Baselga per Andorra, el SAAS va anunciar que obrirà un servei d’oncologia propi.
El conflicte no és nou i ve de llarg. Segons algunes fonts mèdiques el Govern va negociar amb aquests grups a esquenes de les dues ministres de Salut abans que Alvarez –Cristina Rodríguez i després Rosa Ferrer–, que van acabar marxant sense amagar el seu enuig. Altres fonts apunten que després de la victòria no esperada de DA al Comú de Sant Julià, Saboya es va veure amb força per forçar el cessament de Ferrer i que Martí acceptés Alvarez, una jugada també envoltada d’estratègia política per les vinculacions que l’actual ministre tenia amb Unió Laurediana (UL).
Saboya és el principal avalador perquè arribin aquests grans grups a Andorra per donar un impuls a l’obertura econòmica. Algun sector dels metges opinen que els grups pressionen als polítics, i aquests ho fan sobre els professionals de la medicina, que temen que aquests grans grups vinguin a fer la feina de la sanitat pública i alhora que posin en perill el model de lliure elecció de metge. La CASS, per la seva banda, te por que hi hagi un augment de la despesa.
Accés directe a tres especialitats
El Ministeri de Salut prepara un nou sistema d’atenció sanitària que aposta per un model integrat per millorar la qualitat i l’eficiència del sistema sanitari públic. Una de les mesures és que tothom tingui el seu metge de referència, que serà qui decidirà si un pacient ha de ser derivat a un especialista. En canvi,hi ha tres especialitats mèdiques a les quals el pacient podrà seguir demanat hora directament, sense necessitat d’haver de visitar primer el metge de capçalera o pediatra: ginecologia i obstetrícia, oftalmologia i estomatologia/odontologia.
També mantindran l’accés directe els serveis d’urgències, permanències mèdiques i atenció urgent fora d’Andorra; les consultes al Metge Especialista Referent (establertes en el pla d’intervenció individual); la segona opinió d’un especialista i la derivació des del servei d’urgències a l’especialista o bé d’especialista a especialista.
En la via integrada, el metge referent és la porta d’entrada al sistema. El facultatiu de referència és el metge de capçalera o el pediatra i la seva tasca és atendre la majoria de processos mèdics, coordinar l’atenció del pacient i centralitzar la informació mèdica.
Quedà per definir quin grau de penalització s’aplicarà als pacients que no segueixin el circuit i decideixin saltar-se el metge de capçalera. El SAAS i el Govern coincideixen en què els reemborsaments siguin menors, però difereixen en els percentatges. Des de la parapública es proposa que la CASS pagui només el 45% de la visita a l’especialista i el mateix per les proves mèdiques que aquest demani. Salut defensa un 60% i mantenir el mateix percentatge del 75% pel que fa a les proves. El Govern és qui per decret decidirà.
