La vespa asiàtica s’ha establert de manera definitiva a Andorra. El primer niu es va detectar fa tres anys i, des de llavors, el Cos de Banders ha desplegat un dispositiu específic per contenir la seva expansió i minimitzar l’impacte sobre la biodiversitat i les abelles. El director del cos, Ferran Teixidó, admet que la batalla no és per erradicar-la, sinó per limitar-ne els efectes: “És una espècie que ha vingut per quedar-se. La nostra obligació és controlar aquesta població perquè no vagi a més, però erradicar-la és impossible”, afirma.
El pla d’actuació segueix el cicle vital de l’espècie. A l’hivern, les reines hivernen sota terra. A la primavera surten i inicien els primers nius embrionaris. “El primer que fem és capturar les reines, perquè són les que comencen a fer els nius. Aquest any hem fet una captura brutal: més de 200 reines”, explica Teixidó. Les captures es fan amb ampolles adaptades com a paranys, amb líquids ensucrats. “Tenim gairebé un centenar de paranys i, entre reines i obreres, portem més de 500 vespes capturades. Però la clau és atrapar les reines, perquè cada una pot originar un nou niu”. Quan arriba l’estiu, els paranys ja no tenen tant sentit i el dispositiu se centra en la localització i destrucció de nius.
Els primers exemplars es van detectar “des de la Seu d’Urgell cap a Sant Julià de Lòria”. A partir d’aquest focus inicial, el Cos de Banders ha anat elaborant un mapa de “zones calentes”. “Cada vegada que traiem un niu o rebem una denúncia de presència, marquem el punt al mapa. Així i tot, aquestes vespes poden fer fins a cinc quilòmetres de distància, que és molt”, esmenta el director del cos. El patró principal de distribució són els corredors fluvials. “Fora de les zones de riu no aniran, perquè necessiten aigua per fer els nius. Fan desplaçaments llargs, però sempre busquen aquestes línies”, afegeix.
El telèfon 148 és la principal via d’avisos. “El primer que demanem és una foto, perquè sovint la gent confon la vespa europea amb l’asiàtica”, explica Teixidó, afegint que quan és un niu europeu, “demanem que el destrueixin ells mateixos amb esprais, sobretot si són petits. Si és molt gran o genera problemes, poden contactar amb empreses especialitzades”. En canvi, si es tracta d’un niu asiàtic, és el Cos de Banders qui intervé: “Ens hi desplacem amb l’equipament adequat, retirem el niu i apliquem el producte necessari”. Així i tot, el director assenyala que la població cada vegada coneix millor l’espècie. “Ara mateix és 50-50: la meitat dels avisos són asiàtica i la meitat, europea”, menciona.
Aquest any, fins al setembre, s’han destruït 14 nius. “Encara no hem arribat a la xifra de l’any passat, que va ser de 34, però a la tardor augmentaran, perquè molts nius amagats a les copes dels arbres no es veuen fins que cauen les fulles”. Tanmateix, Teixidó destaca que si els primers nius es trobaven majoritàriament en zones de riu, enguany el patró ha canviat. “Aquest any els nius són més petits i apareixen més a prop de zones urbanes. Ens trobem més en façanes, finestres o teulades”, esmenta, un canvi que, segons el director del cos, es deu al fet que la població denuncia abans i, per tant, fa que els nius no arribin a créixer tant.
Tot i la seva fama, Teixidó recorda que la vespa asiàtica no és més agressiva que l’europea. “Quan estan solitàries, no són més perilloses. La picada és pràcticament la mateixa. El problema és quan defensen el niu”. Així i tot, de moment, no s’han detectat casos en escoles ni incidents greus amb persones, mantenint-se l’impacte principal sobre les abelles. “Quan ve la vespa asiàtica, fa mal a les arnes. És una espècie que afecta la biodiversitat i sobretot l’apicultura”, indica el director. Per aquest motiu, s’han establert mecanismes de coordinació amb el sector. “Hem fet reunions amb els apicultors i sessions de formació. Els hem informat contínuament de la situació i de l’evolució de l’espècie”, afegeix.
Un dels mètodes utilitzats és el conegut com a parany Koldo. “És un parany que ja s’està instal·lant al país. Es fa amb malla de filferro, és artesanal i no requereix grans inversions”, explica Teixidó. Tanmateix, la capacitat d’adaptació de la vespa asiàtica dificulta el control. “Sempre anem una mica darrere de l’espècie. Quan vols fer la captura d’un niu i se senten amenaçades, la reina marxa i pot fer un altre niu a prop”. En aquest sentit, Banders disposa de quatre agents referents en aquesta matèria i un d’ells està estudiant mètodes nous. “Estem treballant en sistemes de captura com agafar una vespa, impregnar-la amb un tòxic i deixar que el transmeti a la colònia. Són proves que fem en contacte amb experts de Catalunya i Astúries”. Així i tot, la conclusió és clara: “Per molta feina que fem, no l’erradicarem. L’únic que podem fer és controlar-la”.
El canvi climàtic juga a favor de l’espècie. “És una vespa que en principi no esperàvem que pugés molt amunt, però amb hiverns més suaus i estius més calorosos ha prosperat. Un hivern molt dur faria baixar la població”. De cara als pròxims anys, Teixidó preveu una estabilització: “La població anirà pujant i arribarà un moment que s’estabilitzarà. Depèn dels hiverns, pujarà de cota o es quedarà on està”. Els nius, per ara, són més petits. “El primer que vam trobar fa tres anys era enorme”, afegeix el director del cos, apuntalant que potser la pressió de control fa que la població tingui més dificultats per créixer.
Finalment, el director insisteix en la importància de la implicació de la societat. “Cada niu destruït és una reina menys que pot generar unes 25 reines noves l’any següent. Per això insistim en la col·laboració ciutadana: cada avís pot significar un niu menys per a l’any vinent”. El telèfon 148 ha rebut aquest any 36 trucades per vespa europea i 25 per vespa asiàtica. “Hem sigut proactius: hem informat a les xarxes i la gent és més conscient. Cada avís pot ajudar a controlar la població”, conclou.
