La decisió dels bombers afiliats al SIB A-118 de deixar de fer hores extres voluntàries en el marc del conflicte laboral amb Govern no va impedir que els efectius disponibles fora de guàrdia acudissin a reforçar el dispositiu desplegat per l’incendi de la Querola. I és que, davant la magnitud de l’emergència, fonts sindicals consultades per EL PERIÒDIC expliquen que la resposta va ser generalitzada entre els membres del cos que podien incorporar-se: «Quan va sortir l’avís de l’incendi, es va dir a tots els efectius disponibles que hi assistissin, perquè era una emergència nacional i havíem d’anar sí o sí. Llavors, tots els que vam poder vam anar», asseguren.
Una ràpida resposta que va permetre, d’aquesta manera, reunir un nombre elevat d’efectius durant les hores de més intensitat de l’incendi, arribant inclús fins al punt que no tots els Bombers que es van oferir per reforçar el dispositiu van haver d’incorporar-s’hi. «Hi va haver molta gent que va trucar i des de Bombers van dir que no feia falta, perquè hi havia moltíssima gent allà. És a dir, es va oferir a tothom tot el que es va poder oferir», expliquen les mateixes fonts sindicals. Cal recordar que, en el moment de màxim desplegament, l’operatiu va arribar als 35 efectius i 15 dotacions, dues de les quals procedents del parc de la Seu d’Urgell dels Bombers de la Generalitat.
Així doncs, la resposta davant l’incendi pren especial rellevància si tenim en compte el conflicte laboral que manté una part del cos amb l’Executiu i per la decisió adoptada de deixar de realitzar hores extres voluntàries. Tal com va explicar aquesta mateixa casa el passat 15 de setembre, la instrucció interna que regula els mínims estableix una dotació habitual de 20 bombers de guàrdia i permet reduir-la fins als 19 abans d’haver de buscar reforços. Quan una baixa o indisposició deixa al servei per sota d’aquesta xifra, la primera via és buscar personal fora de guàrdia que vulgui incorporar-se voluntàriament mitjançant una Mobilització 1 (M1), mentre que, si aquesta fórmula no permet cobrir els mínims, es contempla una Mobilització Especial (ME) de caràcter obligatori.
Aquesta mateixa instrucció diferencia, però, aquestes situacions de les emergències o actuacions excepcionals que necessiten més personal del que es troba de guàrdia. En aquest cas, es pot recórrer a una Mobilització 2 (M2) per sol·licitar voluntàriament la incorporació immediata d’efectius fora de servei; i, si llavors aquesta crida tampoc resulta suficient, es preveu passar a una ME. Tanmateix, i segons les fonts consultades, semblaria ser que en el cas de la Querola no va ser necessari activar cap d’aquests tres mecanismes, ja que la magnitud de l’emergència ja va portar als efectius disponibles a acudir al dispositiu desplegat malgrat la ‘protesta’ laboral.
