La petició és clara: una escola segura per a la Maria (nom fictici), una nena de la Seu d’Urgell que hauria estat presumptament víctima d’assetjament escolar mentre cursava primària a un centre del sistema educatiu espanyol a Andorra. La família lamenta que, a les portes del curs 2025-2026, la nena encara no té plaça assignada i se sent desemparada per part de les institucions. “Jo el que necessito és una escola per la meva filla, i no l’opció que em donen que és que continuï al mateix centre educatiu”, expressa la mare, que ha compartit el seu testimoni en exclusiva amb EL PERIÒDIC.
Els problemes van començar el curs 2023-2024, quan la família va descobrir missatges d’assetjament al telèfon de la seva filla enviats per un company de classe. Davant d’aquests fets, la família i l’escola van iniciar converses, que van culminar, segons la direcció, amb l’activació d’un protocol d’indicis d’assetjament escolar. No obstant això, la mare assegura que no en van tenir constància fins gairebé un any després: “El 14 de gener del 2025 ens van parlar per primer cop del protocol, que suposadament s’havia obert el curs anterior, però nosaltres com a família no en sabíem res. La inspectora tampoc n’estava informada”, lamenta.
Amb l’inici del 2024-2025, els problemes no només no van desaparèixer sinó que es van traslladar a un nou curs, i ara la por principal és que la situació es repeteixi en el canvi a la segona ensenyança. La incertesa sobre el futur educatiu de la Maria s’ha anat agreujant, i ara com ara, la mare manté que la nena no està inscrita en cap centre per al pròxim curs. Les respostes rebudes per part del Departament d’Ensenyament han estat, segons la mare, “incongruents i insuficients”. Li recomanen que la nena continuï al mateix centre, una opció que, segons explica, ja no és viable: “Ells mateixos han tancat aquesta porta”.
Un moment de l’entrevista en què la mare detalla les conseqüències del presumpte assetjament escolar. | Marvin Arquiñigo
D’altres alternatives tampoc han resultat possibles. La família ha descartat el sistema francès “per un tema d’idiomes”, i altres escoles del sistema espanyol són inaccessibles per llistes d’espera o perquè ja estan de vacances, mentre que el sistema andorrà, que és el que la inspectora els va recomanar, assegura que no es viable per què “és el que m’han denegat”. La mare afirma que la darrera opció proposada per ensenyament és traslladar la nena a la Seu d’Urgell.
El relat de la mare recull situacions insostenibles. La Maria arribava a casa amb la roba tacada amb retolador permanent, rebia insults constants i era exclosa del grup classe. “El centre educatiu ho sabia perquè ho notificàvem per correu electrònic, però l’única resposta era responsabilitzar la nena”, assegura la família, qui té proves i constància dels missatges rebuts als quals ha tingut accés aquest mitjà.
Un altre aspecte que inquieta la família és la resposta d’alguns professionals de l’escola. “Un orientador es va asseure amb la meva filla, sense cap altre adult present, i li va dir que s’havia de preparar per a la vida adulta”, explica la mare. Aquestes trobades formen part del protocol davant de possibles casos d’assetjament, però la mare denuncia que, en el seu cas, l’acompanyament ha estat insuficient i ha augmentat el sentiment de desprotecció.
La confusió sobre qui ha de gestionar la situació s’accentua en tractar-se d’un centre del sistema espanyol a Andorra. Des del ministeri andorrà s’apunta que el protocol d’assetjament correspon al sistema educatiu propi, mentre que des de l’ambaixada espanyola s’insisteix que tots els centres d’aquest sistema segueixen el protocol del Ministeri d’Educació d’Andorra, i és per aquest motiu qui n’ha d’assumir la responsabilitat. “Els centres segueixen el protocol andorrà, obviament, estem a Andorra”, destaquen des de l’Ambaixada d’Espanya. Aquesta indefinició ha deixat la Maria, de dotze anys, sense centre assignat per al pròxim curs, i la família, sense respostes. “Aquesta situació ha condicionat la seva vida”, lamenta la mare.
Els episodis d’assetjament han traspassat l’àmbit escolar. “Ella anava a l’Espai Jove d’Escaldes-Engordany, on es trobava amb amics d’altres escoles, però després de Setmana Santa va deixar d’anar-hi perquè els mateixos companys que li feien la vida impossible a classe van començar a freqüentar aquell espai”, relata la mare.
Missatges de whatsapp de companys que assetgen a la nena. | Marvin Arquiñigo
L’assetjament ha continuat fora de l’aula, a través de missatges a WhatsApp i fins i tot un episodi de violència física. “Li feien comentaris com que fa mala olor o qüestionaven la seva orientació sexual per la seva forma de vestir”, explica la mare. L’últim incident, segons relata, va ser un missatge amenaçador que va fer que la Maria es negués a tornar a l’escola. “Quan encara feia fred, la meva filla va patir una agressió on li van deixar marques al coll, i l’escola no ens ho va notificar”.
La situació ha derivat en greus conseqüències emocionals per a la nena: angoixa, atacs d’ansietat, autolesions i pensaments intrusius. “A finals de maig, quan em va dir que no volia anar més a l’escola, em va amenaçar amb suïcidar-se”, explica la mare, visiblement afectada.
Davant l’absència de respostes, la família va acudir a un centre de salut mental, on un professional va certificar que la Maria és víctima d’assetjament escolar. “He presentat aquest informe a l’escola, perquè em van amenaçar amb activar el protocol d’absentisme. Però l’informe diu clarament que la meva filla hauria de deixar d’anar a l’escola per motius de salut mental i física”.
L’últim episodi va ser la recollida del material escolar de la Maria: “Ens el van entregar trencat i malmès, com si algú l’hagués trepitjat expressament”, denuncia la mare. Aquest fet va portar la família a denunciar els fets a la policia, amb l’assessorament d’un advocat. La denúncia pel material ja es troba a Batllia, segons indica ella. Tot i això, la situació no s’ha resolt i la família continua esperant una solució per poder garantir el dret a l’educació de la seva filla.
