En la tercera jornada del judici contra els dos homes acusats d’agressió sexual al Pas de la Casa, han declarat davant el batlle diversos metges forenses. Entre ells, la metge forense que va elaborar el primer informe pericial ha manifestat que “les lesions que presentava la pacient als braços eren compatibles amb la versió que ella mateixa assegurava”, si bé ha puntualitzat que “no es pot afirmar directament que siguin indicatives d’una violació”.
Durant la sessió matinal, han declarat dos metges forenses contractats per la defensa, els quals han incidit en les lesions que presentava la víctima a les extremitats superiors. En aquest sentit, han analitzat la mida de les equimosis i han assenyalat que, segons el relat de la denunciant, aquestes haurien estat causades per la força exercida pels agressors en retenir-la. No obstant això, els professionals han detallat que aquestes lesions no serien compatibles amb “una agressió digital”, ja que les dimensions de les marques no concordarien amb la mida de la mà d’una persona adulta.
Així mateix, han incidit en el color dels hematomes, argumentant que, segons el testimoni de la víctima, haurien d’haver estat negres per la temporalitat de l’agressió. Tanmateix, les imatges presentades mostren tonalitats verdoses i groguenques, fet que, segons els forenses, indicaria que les lesions serien anteriors als fets jutjats.
D’altra banda, s’ha debatut sobre l’absència d’hematomes en zones on, segons la versió de la víctima, haurien d’haver aparegut. Un dels experts ha assenyalat que, segons el relat, hauria d’haver presentat lesions a les cuixes “per la manera en què manifesta la resistència”. Tot i això, ha precisat que “l’absència de blaus també és compatible amb una agressió sexual”.
En relació amb les proves biològiques, els experts han detallat on es van trobar mostres d’ADN de la víctima i dels acusats. Han destacat que, en les diferents anàlisis, es van detectar més restes biològiques de la denunciant i del jove amb qui hauria mantingut relacions sexuals consentides. Així mateix, han apuntat que les restes biològiques de l’oncle de l’acusat podrien respondre a una contaminació produïda mentre la jove era a l’habitació. A més, han remarcat que, tot i trobar restes biològiques a la roba interior, no es pot concloure que l’ADN coincideixi amb el dels acusats, però sí que els tres haurien pogut estar en contacte amb aquestes mostres.
Anteriorment a aquestes declaracions, també han comparegut dues metges forenses, també contractades per la defensa, qui han posat en dubte els informes elaborats en el moment dels fets, argumentant que “aquests presenten algunes limitacions”. Han destacat que manca informació rellevant per a una valoració completa i han subratllat que una de les limitacions és el nombre de vegades que la víctima es va reunir amb la metge que va elaborar el primer informe. Aquest punt ha estat corroborat per la metge forense adjunta a Batllia, qui ha exposat que “en haver fet només una única visita a la víctima, no vaig poder concloure que la simptomatologia fos pròpia d’un estrès posttraumàtic”.
Pel que fa a les possibles seqüeles psicològiques, les dues forenses de la defensa han assenyalat que “és inusual considerar un estrès posttraumàtic lleu en un cas d’aquesta gravetat”. No obstant això, les tres primeres forenses presents a la sala han coincidit a afirmar que “el comportament de l’estrès posttraumàtic varia segons cada persona i cada situació”. Tot i això, les perites de la defensa han insistit que “en casos tan greus, aquest tipus d’afectació sol paralitzar la vida de la víctima, impedint-li dur a terme una vida normal”, i han destacat que, segons els informes i el testimoni de la denunciant, aquesta hauria continuat la seva activitat quotidiana amb normalitat després dels fets.
