En representació de la majoria, la consellera del Grup Parlamentari Independent (GPI) Eva López va valorar ahir l’informe de la Comissió de Venècia (Consell d’Europa) sobre el Raonador del Ciutadà. En aquest sentit, tot i estar a favor d’augmentar les competències de la institució, va rebutjar la modificació de la Constitució i va apostar per encarregar un estudi amb l’objectiu d’avaluar la despesa econòmica que suposaria l’aplicació dels canvis legals necessaris per homologar la figura del raonador a la resta de països europeus. Així, López va avalar la modificació d’algunes lleis existents, però amb el consens previ necessari.
«La modificació de la Constitució no seria un dels punts a tractar actualment, ja que considerem que és del tot legalista i hauríem d’estudiar si s’ha de donar determinades facultats a una sola persona, però en tot cas seria a llarg termini», va assegurar López. Dit això, «estem a favor de posar tots els mitjans possibles per a la defensa de la població», però «caldria un acord general entre població, polítics i poder judicial». Així, «cal un estudi acurat elaborat per part de diversos actors socials, amb la despesa que suposaria i la modificació legislativa que ho hauria d’acompanyar». En aquest sentit, «cal verificar que existeixi una viabilitat legislativa per fer-ho», ja que «una part del que demana la Comissió de Venècia es podria complir sense canviar la Constitució i modificant lleis existents, com ara la del Raonador del Ciutadà, la qualificada de la justícia o la de procediment civil». Pel que fa a la despesa, la majoria creu que s’hauria de destinar a incrementar els mitjans humans i l’espai de la institució. «Estem a favor d’ampliar les seves competències, però a l’hora d’identificar-les ho hem de verificar molt acuradament», va precisar.
Des de les files de l’oposició, la presidenta suplent del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, Judith Salazar, va qualificar de «vergonyós» el document de la Comissió de Venècia, va denunciar que la majoria i Terceravia sovint han suposat un fre per augmentar les competències del raonador (per exemple, en la llei transparència) i va assegurar que, a banda d’encarregar estudis, «l’única manera de fer els deures és posar recursos, i no fer grans discursos de defensa dels drets humans que no es tradueixen en fets», va denunciar. A més, «si el raonador té protecció constitucional, això li dona més cobertura a la institució, i més tard o més d’hora hem de poder abordar l’actualització de la Constitució, que ja té 30 anys», va demanar.
