La proposició de llei d’Andorra Endavant per prohibir l’ocultació del rostre en espais d’ús públic, incloent-hi el burca i el nicab, ha superat aquest dijous el primer tràmit parlamentari, després d’un debat marcat pels retrets, fins al punt que la consellera demòcrata Maria Martisella ha arribat a comparar-lo amb «un esborrany de treball fet per Claude o ChatGPT» i a qualificar la iniciativa d’«electoralista i oportunista». Primer, però, ha sigut el torn de la ministra Ester Molné, qui ha assenyalat que «es tracta d’un text molt extens, no per més precisió normativa, sinó en bona part a la reiteració constant dels mateixos continguts», afegint que «la manca de depuració tècnica ha de ser corregida abans que el text pugui prosperar, simplificant-ne l’estructura i eliminant-ne les duplicitats normatives pels riscos interpretatius que comporten aquestes duplicitats».
«Què proposem? Una cosa ben senzilla: que en els espais d’ús públic les persones mantinguin el rostre visible, tenint en compte, evidentment, les excepcions justificades que corresponguin, com ara per motius de salut o determinades activitats professionals i culturals», ha defensat la consellera d’Andorra Endavant, Noemí Amador, argumentant la iniciativa per les suposades inquietuds traslladades per comerciants que s’havien sentit insegurs davant la presència d’una persona amb el rostre completament cobert als seus establiments. «No volem prohibir creences, volem establir normes comunes de convivència», ha reiterat Amador, defensant que «prevenir sempre és millor que haver de corregir».
«No podem legislar des de l’anècdota, des de la simplificació ni des de conviccions ideològiques», ha advertit la socialdemòcrata Susanna Vela, qui ha plantejat que «si una dona pateix coaccions o pressions per portar una determinada indumentària, la seva exclusió de l’espai públic contribuirà a la seva emancipació? La prohibició facilitarà la seva autonomia o pot acabar reforçant el seu aïllament? L’ajudarem a exercir els seus drets o correm el risc de condemnar-la a una invisibilitat encara més gran?». A més, Vela ha retret a l’Executiu que hagi donat suport a aquesta iniciativa després d’haver emès criteris desfavorables sobre altres proposicions: «No seria coherent invocar la necessitat de perfecció tècnica per tancar la porta a unes iniciatives i, en canvi, adoptar una actitud més favorable davant d’altres sense explicar quins criteris justifiquen aquesta diferència de tracte», ha etzibat.
Arribat doncs el torn de Martisella, la crítica a la suposada qualitat del text ha aparegut en el debat i l’ha fet pujar encara més de to. I és que, tot i anunciar el vot favorable de la majoria, la consellera ha afirmat que «no us negaré que quan vaig llegir la proposició de llei per primera vegada em vaig demanar si estava efectivament davant d’una proposició de llei», assegurant que «l’articulat s’equipara més aviat a una declaració d’intencions o a un conveni que estableix un marc general sense detallar com s’ha d’aplicar la norma». «Francament, no sé si llegia una llei més aviat o un esborrany de treball fet per Claude o ChatGPT. I no dic que la intel·ligència artificial no sigui una eina a utilitzar, ben al contrari, però sí que cal que sigui una eina utilitzada de manera coherent i rigorosa. I, per sobre de tot, cal que quan s’utilitzi sigui imprescindible una revisió rigorosa del text», ha indicat.
«Ens en guardarem des de la majoria de qualificar la seva llei com un nyap, com molt sovint titllen moltes lleis que emanen del Govern», ha etzibat Martisella, qüestionant també que la formació presenti ara aquesta iniciativa quan no figurava en el seu programa electoral: «En tot cas, amb aquesta proposició de llei hem d’afirmar que, en el moment electoral en què ens trobem, es tracta d’una proposició de llei electoralista i oportunista». Unes acusacions que han obtingut una ràpida resposta d’Amador, qui ha replicat que «senyora Martisella, vostè, que és advocada, trobo que és una manca de respecte pel gabinet d’advocats que ens ha assessorat i que ha treballat molt aquesta proposició de llei». «Si tant critiqueu i tant dieu que és per voluntat de preparar les pròximes eleccions, doncs per què hi voteu a favor?», ha qüestionat.
Precisament, i aprofitant la seva intervenció, la consellera també ha anunciat que Andorra Endavant presentarà demà divendres una proposició de llei de responsabilitat política. Altrament, Vela ha tornat a intervenir per expressar que «em sap greu que hagin caigut en aquesta trampa populista absoluta, amb unes eleccions a la cantonada, i em sap greu que el Govern hagi caigut en aquesta trampa». «Nosaltres no perdrem ni un minut del nostre temps amb refer aquesta llei, perquè creiem que és un sense sentit», ha afirmat la socialdemòcrata.
Un ‘enfrontament’ que ha nascut arran que la consellera Maria Àngels Aché anunciés l’abstenció de la formació, deixant clar que «estem en contra de l’ús del vel integral en els espais d’ús públic, igual que estem en contra de qualsevol altre element que tapi la cara». «Hem de vigilar que una qüestió amb poca incidència, però que genera polèmica molt fàcilment, acabi convertint-se en un motiu de crispació i de confrontació social», ha advertit Aché, retraient a Andorra Endavant que apel·li a la protecció de les dones quan no va donar suport a mesures d’ajuda econòmica per a víctimes de violència de gènere: «És com si hi hagués una persona que decideix anar amb un cavall o un carro per la carretera i decidim fer una llei que prohibeixi anar amb carro i amb cavall per la carretera».
Ha sigut en aquest punt en què la presidenta de la formació, Carine Montaner, ha entrat en el debat per qüestionar l’abstenció de Concòrdia i ha acabat dirigint-se directament al seu president, Cerni Escalé: «El que caracteritza Concòrdia és justament aquesta ambigüitat amb tot. No a l’Acord d’associació, però potser sí amb un altre acord. Ara, vel sí, no. No ens queda clar mai», ha afirmat, ironitzant amb el fet que «tinc un problema de comprensió, de concordialització. Per què? Perquè a casa seva uns diuen blanc i els altres diuen negre». A més, ha assegurat que tres comerciants d’Escaldes-Engordany havien traslladat la seva preocupació per la presència de persones amb el rostre cobert als establiments.
Escalé, al seu torn, ha defensat que «nosaltres som molt clars. El que passa és que no fem solucions fàcils, sinó solucions que convenen al país», alhora que també ha retret a Montaner la manera com es refereix al seu grup: «Sempre demana que no li posem etiquetes, però vostè ens posa les etiquetes a nosaltres. Nosaltres mai ens hem referit al seu partit com un partit d’extrema dreta, però vostè, en canvi, sí que ens etiqueta a nosaltres», ha afirmat, però Montaner, lluny de guardar silenci, ha tornat a intervenir per fer referència a una entrevista d’Escalé durant les eleccions del 2023. «Les vostres contradiccions són espantoses, senyors, de veritat, li dic. En política s’ha de tenir un rumb molt clar per arribar a bon port», ha conclòs.
