La proposició de llei per prohibir l’ocultació del rostre als espais públics ha superat el primer tràmit parlamentari enmig d’un debat carregat de retrets i acusacions. Una qüestió que mereix ser abordada amb rigor i serenitat, especialment quan es planteja a partir de situacions puntuals que no haurien de convertir-se automàticament en un problema generalitzat de convivència. Andorra és un país que ha sabut preservar la seva identitat sense renunciar al respecte i a la diversitat, i aquest equilibri no s’hauria de perdre. Garantir la seguretat i establir normes comunes és legítim, però també ho és preguntar-se si cada inquietud social necessita una nova prohibició. Les lleis han de respondre a necessitats reals, amb proporcionalitat i respecte pels drets individuals, i no alimentar temors que poden acabar generant més confrontació que solucions. El debat polític hauria de servir per trobar aquest equilibri, no per convertir una qüestió de convivència en una successió de retrets. La prudència també és una responsabilitat quan es legisla.
