Ramon Tena és el primer i de moment l’únic mediador que està escrit en el Registre de Mediadors que es va crear al desembre del 2018 però explica que des d’aleshores no ha fet més que augmentar el nombre de casos per resoldre que arriben al seu despatx. «Des de principis d’aquest any, he obert fins a set casos, mentre que en els últims sis anys, entre el 2012 i el 2018, amb prou feines n’havia arribat a rebre una desena», va manifestar Tena en una entrevista a EL PERIÒDIC. Segons va argumentar ell mateix, el canvi de tendència s’ha produït arran de l’aprovació de la Llei de mediació, el 22 de març del 2018, i del Reglament del Registre de Mediadors, el 19 de desembre del 2018, així com de la finalització de la segona edició del Postgrau en Mediació de l’UdA, que ha permès seguir ampliant la base social d’aquests professionals.
Des de l’àmbit privat afirmen que les institucions ja hi creuen i que ara cal convèncer el sistema judicial
Tot i que ell sigui l’únic mediador inscrit, Tena va indicar que hi ha una quarantena de professionals formats en aquest àmbit i uns sis que exerceixen com a tal. «N’hi ha dos en el sector públic, dins del Servei de Mediació de la Batllia, i tres o quatre en el privat; tots dones a excepció de jo», va especificar l’entrevistat. De fet, va destacar que en comparació amb el moment en què ell va obrir el seu despatx a Andorra, set anys enrere, «la paraula mediació cada vegada sona més a la gent». A més, va detallar tot un seguit d’avantatges sobre aquesta via de resolució de conflictes: «La mediació és molt més ràpida, flexible i discreta que la Batllia; les seves resolucions també poden homologar-se judicialment com si es tractessin d’una sentència, i tenen un grau d’acompliment molt més alt respecte a aquestes».
Compromís del Govern
Més enllà de remarcar aquest seguit d’avantatges, Tena va mostrar-se convençut que els propers dos anys seran «clau» per al desenvolupament de la mediació. «L’actual cap de Govern creu en la mediació. De fet, Xavier Espot és un dels artífexs de la llei i en el seu discurs d’investidura ja va parlar de la creació d’un Centre Nacional de Mediació, una institució on estarien representats tots els col·lectius interessats a potenciar aquesta via de resolució de conflictes», va posar de relleu el mediador.
Ramon Tena: «La mediació comença a arrencar quan hi creuen els operadors judicials i encara falta acabar de convèncer la Batllia»
«El Govern té el convenciment que s’ha d’impulsar la mediació», va afirmar Tena tot assegurant que la pota de les institucions ja està guanyada. Pel que fa a la pedagògica, en canvi, va admetre que «encara s’hi està treballant mentre que la del sistema judicial s’ha de potenciar molt més». En al·lusió a les paraules d’una mediadora catalana, l’entrevistat va reconèixer que «la mediació comença a arrencar quan hi creuen els operadors judicials i, si bé els advocats ja estan més conscienciats i predisposats, encara falta acabar de convèncer la Batllia; i una forma és explicar als seus treballadors com funciona aquest sistema». Respecte a l’educació, el Permsea ja inclou la gestió de conflictes per la via del diàleg i alguns centres educatius compten amb serveis de mediació entre iguals. «L’ideal seria estendre aquest projecte al conjunt de l’escola andorrana», va reclamar Tena.
Futures modificacions
Tot i que en el moment de redactar el text legislatiu ja va contemplar-se la possibilitat d’incorporar l’obligatorietat de passar per un procés de mediació abans de recórrer a un judici, va acabar-se desestimant perquè aleshores no hi havia massa mediadors a Andorra i hagués estat difícil de complir-ho. «De tota manera, ara seria el moment de fer-ho i pot estudiar-se de cara a futures modificacions de la llei», va proposar el mediador tot suggerint que abans es faci una prova pilot.
De la mateixa manera que ja es fa en d’altres països, la idea és obligar a assistir a una sessió informativa sobre en què consisteix la mediació per saber que existeix una alternativa al judici i conèixer-la. «Podrien derivar-se un cert nombre de casos al mes cap a aquesta via amb l’objectiu d’anar reduint el nombre de processos que entren al sistema judicial», va manifestar Tena tot destacant que permetria estalviar temps i diners. En la seva opinió, crear una xarxa de mediadors «representaria un cost molt menor per a l’Estat que engegar qualsevol judici com es fa ara». A més, si bé la Batllia ara «està col·lapsada» i la resolució d’un conflicte comporta almenys un any, un procés de mediació pot durar molt menys. «Per tant, beneficiaria tant la cosa pública com els usuaris de la justícia», va concloure Tena.
