La teleassistència domiciliària de la Creu Roja Andorrana no para de batre rècords quant al volum d’usuaris es refereix. Aquest 2024 no ha estat una excepció perquè s’ha tancat amb 677 persones donades d’alta, a les quals cal afegir els 36 usuaris amb què ja compta la nova aplicació mòbil, que es va estrenar el 2024.
Cal destacar que l’increment en la teleassistència que es va registrar l’any passat és del 9,37% respecte de l’any anterior, quan hi havia 619 usuaris donats d’alta. Per aquesta raó, la cap de l’àrea social de la Creu Roja Andorrana, Anna Arias, concreta que és un servei en el qual “els ciutadans confien” perquè permet que moltes persones amb una certa autonomia “puguin romandre a casa seva”.
Altrament, Arias subratlla la bona acollida que ha tingut la nova aplicació mòbil, ja que si bé esperaven unes bones xifres la veritat és que no pensaven arribar a aquesta trentena d’usuaris “amb tanta rapidesa”. A més, creu que el boca-orella i la publicitat que s’ha fet des de la Creu Roja, juntament amb el fet que “agents implicats com els de la salut coneguin aquesta eina” està darrere de la bona acollida.
Cal destacar que el perfil en aquest cas dels usuaris divergeix una mica del de la teleatenció perquè en aquest cas es tracta de persones amb “més autonomia” i que volen aquest dispositiu, ja que solen fer sortides a espais aïllats o en horaris que potser no són els de més afluència i es volen sentir “més segurs” en cas que puguin tenir un problema. Es tracta, per tant, de persones que caminen per zones de muntanya, que viuen en urbanitzacions més aïllades o que tenen un hort, entre altres casuístiques.
De totes maneres, la portaveu social de la Creu Roja subratlla que també s’estan trobant amb persones que viuen al centre de la ciutat i que també demanen aquest servei. De fet, també en aquest darrer cas tenen més peticions de les que s’esperaven, fa saber l’ANA.
Respecte al cas de la teleatenció, el perfil és més el d’una persona que potser no té tanta autonomia i que vol preveure que en cas de necessitat a la seva llar pugui avisar, ja tot sovint es tracta d’un usuari que viu sol. En aquest sentit, alguns casos són persones que no tenen mobilitat o que la tenen molt reduïda, que es troben en tractament mèdic o bé en recuperació d’una intervenció quirúrgica.
Pel que fa a la mitjana d’edat entre els dos serveis és de 81 anys. Cal destacar, sobre això, que ha baixat en els darrers anys, passant de 83 anys (2023) a 81 anys (2024). Quant als objectius, la cap de l’àrea social de l’entitat destaca que estan “a punt de treure en pocs mesos” un geolocalitzador associat al dispositiu mòbil que permetrà, per exemple, a les famílies “posicionar l’àrea de seguretat” per tal que l’aparell alerti si la persona surt d’una zona de la qual se suposa que no ha de sortir.
Finalment, i en línies generals, la voluntat de la teleatenció és continuar donant un servei que es considera necessari i que va més enllà de l’actuació en cas d’emergència, ja que també cal tenir en compte “la feina de prevenció que es duu a terme, amb el seguiment periòdic dels usuaris”. Arias reivindica, sumat a l’anterior, que treballen per a la millora contínua del servei per exemple cercant “nous dispositius de suport que permetin arribar a col·lectius que no en poden fer ús”, com les persones sordmudes.
A més, destaca que enguany continuaran fent promoció del servei a les cases pairals i també oferint les sortides socioculturals, una proposta en la qual “juguen un rol important els voluntaris”, segons expressa la responsable de social de l’ONG.
