La Coordinadora per l’Habitatge Digne ha tornat a alçar la veu davant el que qualifica de “silenci institucional insostenible”. Aquest dilluns a la nit, membres del col·lectiu van desplegar una pancarta a la plaça del Consell General amb el missatge: “Davant el silenci de Govern, la resposta serà contundent”.
L’acció simbòlica va coincidir amb la presentació de l’informe anual del Raonador del Ciutadà, un document que la Coordinadora ha qualificat de “valent, transparent i honest”. Segons el col·lectiu, l’informe posa de manifest “el risc d’una fractura social i del trencament de la pau social al nostre país”, un escenari que afirmen que ja es fa evident des de fa mesos. Durant la seva intervenció, Xavier Cañada va alertar sobre l’evolució del mercat immobiliari: “Estem en temps molt post-normals; en algun moment, a Andorra sobraran pisos. Ho dic veient la gran quantitat que s’estan construint”.
Després d’haver presentat, fa més d’un mes, un conjunt de demandes urgents, la Coordinadora denuncia la inacció del Govern, que encara no ha ofert cap resposta concreta. “Ens arriben casos de companyes que poden ser desnonades abans de final d’any”, lamenten, insistint que “la paraula ‘urgent’ no és un recurs retòric, té un significat concret”. El col·lectiu acusa l’Executiu d’ignorar les seves peticions i d’actuar de manera parcial: “Fins ara, només ha demostrat suport a la patronal immobiliària, ignorant un col·lectiu de treballadors i classes populars que s’ha mobilitzat massivament”.
Entre els exemples que citen com a mostra de biaix institucional hi ha la retirada de la indemnització per la ‘trampa del fill’ o el suport governamental a la “mesura estrella” de l’APBI per combatre els pisos pastera. També acusen la patronal de “menysprear el treball tècnic del Govern” i de posar en dubte l’existència de 1.800 pisos buits al país, a més de fer referència al president de la patronal immobiliària espanyola, Gerard Duelo, a qui acusen d’haver donat instruccions clares al sector andorrà.
Pel que fa a la proposta de regulació de lloguers inspirada en el model suís, la Coordinadora assegura que l’està analitzant, però planteja interrogants: “Quan s’adaptarà a la realitat andorrana? Hi haurà suport real dels grups parlamentaris? I de la patronal?” Amb mirada posada al futur, es pregunten: “Arribarem a 2027 amb un model consensuat? I mentrestant, què passarà amb les famílies desnonades sense alternativa habitacional digne?”
Una altra de les grans preocupacions expressades pel col·lectiu són els anomenats desnonaments silenciosos, que sovint passen desapercebuts, però són, asseguren, la majoria. Denuncien casos de famílies excloses de l’habitatge públic per criteris burocràtics, assignacions a dit, recomanacions d’anar a pensions per part d’advocades d’ofici o propietaris que justifiquen finalitzacions de contracte amb excuses poc creïbles. “Hi ha famílies que ja busquen pis a Organyà perquè han perdut l’esperança”, relaten.
Segons el col·lectiu, la pancarta desplegada ahir a la nit vol ser un advertiment: “Si el Govern no actua amb contundència, ho farem nosaltres. Ho farà un poble cada vegada més fart de sentir que se li dona l’esquena”. Malgrat el malestar, la Coordinadora es mostra oberta a treballar amb altres agents socials, però posa límits clars: “No ens asseurem amb qui gira l’esquena a la nostra gent o evita donar respostes clares a les nostres demandes”.
El col·lectiu conclou amb una advertència clara: “Les regles del joc estan canviant. Ja no serveix escoltar i prometre per després afavorir els que sopen amb tu”, tot afegint que “les classes populars d’Andorra prenen consciència de la seva força i estan disposades a fer-la servir per defensar els seus drets”. Amb contundència, tanquen el comunicat amb una proclama: “Trenquem amb el ritme palatí dels que viuen a costa del treball del poble andorrà”.
