La Coordinadora per un Habitatge Digne a Andorra ha fet públic a les seves xarxes socials un nou cas de desnonament que torna a situar l’accés a l’habitatge assequible al centre del debat. El cas afecta una mare soltera amb fills a càrrec que, malgrat tenir una resolució favorable per accedir a un pis de lloguer assequible, es troba sense cap alternativa habitacional garantida.
La dona va accedir al seu habitatge actual l’any 2022, amb un contracte de lloguer de 650 euros mensuals. “L’any 2022 vaig llogar un pis per 650 euros al mes”, explica. La situació es va complicar mesos després, quan se li va comunicar que l’immoble havia canviat de propietari. “A l’agost m’informen que el pis s’ha venut”, assenyala.
Posteriorment, la nova propietària li va notificar que havia de deixar l’habitatge amb l’argument de destinar-lo a ús propi. “Em van dir que havia de deixar el pis perquè la propietària hi vindria a viure, que és l’única manera legal de fer-me fora”, relata la mare afectada.
“Ens trobem a data d’avui, a punt d’acabar el 2025, i no tinc pis” – Mare afectada
Davant aquest escenari, la família va iniciar els tràmits per accedir a un habitatge de lloguer assequible a través de l’Institut Nacional de l’Habitatge. “A l’agost em vaig inscriure a l’Institut Nacional de l’Habitatge i vaig activar totes les opcions per accedir a un pis de lloguer assequible”, explica. El procediment va culminar amb una resolució favorable, ja que compleix els requisits establerts. “Soc mare soltera, família monoparental, i compleixo tots els requisits per accedir a un pis assequible”, afegeix.
Tot i això, la resolució no s’ha traduït en una solució efectiva. “Ens trobem a data d’avui, a punt d’acabar el 2025, i no tinc pis”, denuncia, després d’haver recorregut als serveis socials. “He fet tots els recursos i he acudit a tots els indrets d’Afers Socials”, assegura.
La Coordinadora per un Habitatge Digne a Andorra adverteix que aquest cas reflecteix una problemàtica que es repeteix i que sovint queda invisibilitzada. L’entitat recorda que fa mesos que defensa el principi de cap desnonament sense un habitatge alternatiu digne i assequible, una demanda que, segons remarquen, no és retòrica, sinó basada en situacions reals.
Segons la Coordinadora, quan una persona activa tots els mecanismes institucionals disponibles i, tot i això, es queda sense habitatge, el problema transcendeix l’àmbit individual. “És el resultat d’un sistema que no arriba a temps quan la situació és urgent”, assenyalen, tot destacant la importància de l’organització col·lectiva per visibilitzar aquestes mancances.
Finalment, l’entitat fa una crida a les persones que hagin viscut situacions similars perquè es posin en contacte amb la Coordinadora, amb l’objectiu de continuar denunciant aquests casos i reclamar garanties reals. “Fer visibles aquestes realitats és el primer pas per canviar-les”, conclouen.
