L’afirmació del cap de Govern, Xavier Espot, que és “molt difícil” practicar l’avortament a Andorra sense alterar el model institucional torna a evidenciar el límit estructural amb què topa el país en matèria de drets reproductius. Lluny de plantejar una solució interna, l’Executiu consolida un plantejament que desplaça el problema fora de les fronteres: l’acompanyament perquè les dones interrompin l’embaràs a l’estranger. Aquest enfocament, presentat com un “punt d’equilibri”, manté intacta una arquitectura institucional que condiciona drets fonamentals. El debat no és menor, ja que no es tracta només d’oferir alternatives segures, sinó de garantir l’accés efectiu a un dret dins del propi sistema sanitari. Delegar aquesta responsabilitat a l’exterior pot resoldre situacions individuals, però no aborda el fons de la qüestió. Andorra es troba així davant una contradicció persistent: avançar en drets civils mentre es manté un marc que en limita d’altres. El repte continua sent si aquest equilibri és sostenible o, simplement, una forma de posposar un debat inevitable.
