El cap de Govern, Xavier Espot, ha abordat diverses qüestions socials en una entrevista al programa ‘Ja m’entens’, de Catalunya Ràdio, en què ha defensat la necessitat de compatibilitzar l’estructura institucional d’Andorra amb l’ampliació de drets, especialment en matèria d’avortament i del col·lectiu LGTBI. Així, Espot ha remarcat que la qüestió de l’avortament és “una realitat bastant diferent” de la del matrimoni igualitari, ja que, mentre que en aquell cas es va poder aprovar la llei amb la contrasignatura d’un dels coprínceps, en aquest àmbit “la qüestió és molt més delicada perquè enllaça amb un dogma de fe de l’Església catòlica”.
El cap de Govern ha advertit que “no es resol dient legalitzem-ho i ja està”, i que, si es vol mantenir l’actual estructura institucional, “és molt difícil que a Andorra es puguin practicar avortaments”. En aquest sentit, ha defensat que aquest model “ha estat molt útil durant segles i continua sent un valor afegit al qual difícilment hauríem de renunciar”. Davant aquesta situació, l’Executiu treballa en “un punt d’equilibri” que permeti avançar en els drets de les dones sense alterar el sistema institucional. Així, ha indicat que es vol garantir un sistema d’acompanyament públic perquè les dones que decideixin interrompre l’embaràs “potser no ho puguin fer a Andorra, però sí que ho puguin fer fora amb condicions de seguretat i salut pública excel·lents”.
“Volem avançar a través d’un acompanyament públic perquè les dones potser no ho puguin fer a Andorra, però sí que ho puguin fer fora amb condicions de seguretat i salut pública excel·lents” – Xavier Espot
Per altra banda, Espot ha reivindicat els avenços d’Andorra en matèria de drets civils, recordant que el país va ser el 33è a reconèixer el matrimoni igualitari. Una fita que ha qualificat d’“important”, especialment perquè es va iniciar quan era ministre de Justícia: “Mai vam tenir dubtes que les unions civils del mateix sexe i les adopcions podrien prosperar”. Posteriorment, el 2023 es va completar el procés amb un canvi terminològic que garanteix la plena equiparació, una mesura que, vista amb perspectiva, li generarà satisfacció: “És una cosa que, quan miri enrere d’aquí a uns anys, em sentiré orgullós”, ha assenyalat el mandatari governamental.
En aquesta línia, i en relació amb els drets LGTBI, Espot ha alertat d’un context internacional marcat per la polarització. “Hi ha països que estan avançant amb pas ferm i amb avenços significatius”, ha exposat, mentre que en d’altres “no tenen lloc o fins i tot hi ha retrocessos”. “Cada vegada hi ha més col·lectius tolerants i disposats a acceptar la diversitat, alhora que cada vegada hi ha més gent, i més joves, amb més dificultats”, ha afegit. Una tendència que, a parer seu, també es reflecteix en “la manera de veure la immigració, la diversitat o les dones”, amb plantejaments “molt més conservadors i retrògrads dels que podíem tenir a la seva edat”.
“Cada vegada hi ha més col·lectius tolerants i disposats a acceptar la diversitat, alhora que cada vegada hi ha més gent, i més joves, amb més dificultats […] Són plantejaments molt més retrògrads” – Xavier Espot
Malgrat aquest context, Espot ha defensat que Andorra ha fet “un salt molt significatiu” en les darreres dècades, en línia amb territoris com Espanya o Catalunya, ja que, d‘una societat “més tancada” per factors com l’economia o l’orografia, s’ha passat a una de “relativament liberal, en el sentit positiu de la paraula”. Així, ha remarcat que “la gent, al final, vol que cadascú faci amb la seva vida el que vulgui” i ha incidit que drets com el matrimoni igualitari “no impedeixen a les parelles heterosexuals casar-se”. A més, ha apuntat que a Andorra “no hem tingut” fenòmens com el denominat vot contrari als propis interessos dins del col·lectiu LGTBI, tot i reconèixer que és “preocupant” en altres contextos.
Per altra banda, ha posat en valor el paper de l’activisme en els avenços socials al país, tot recordant que als anys 2000 es va crear l’associació ‘Som com som’, la qual va fer “una tasca essencial” en visibilitzar per primera vegada el col·lectiu LGTBI a Andorra i “donar-lo a conèixer al conjunt de la societat”. Tot i que aquesta entitat es va dissoldre, Espot ha destacat que “va posar una llavor que ha anat creixent i ha creat un procés irreversible”. En l’actualitat, ha destacat el paper d’altres associacions com Diversand o Horitzonts, posant en valor que el teixit associatiu “sempre tindrà un rol” clau: “Ens permet avançar més ràpid del que ho faríem si no existissin”.
Visibilitat i referents
Entrant en un terreny més privat, Espot ha recordat que ja havia fet pública la seva orientació sexual abans de l’entrevista a RTVA del 2023 i ha insistit que ho va viure “de manera normal”. En aquest sentit, ha volgut deixar clar que aquell moment “no va ser el meu ‘coming out’”: “Per molt que siguis un personatge públic, per què ho has de fer públic si mai t’ho han demanat?”, ha afegit, assenyalant que aquelles declaracions “no van sorprendre ningú”. En aquest sentit, ha reconegut que el fet de fer-ho visible ha contribuït “a normalitzar aquesta realitat, i em consta que ha sigut així”, així com a demostrar que “independentment de l’orientació sexual pots arribar a cap de Govern o prosperar des d’una perspectiva professional”.
Així, el mandatari governamental també ha admès que el va sorprendre una reacció força estesa entre la població, la qual considerava innecessari fer-ho públic i que apuntava que se l’havia situat “en una situació difícil”. Tot i això, ha remarcat que aquests comentaris es feien “amb la millor intenció”, però ha deixat clar que ell no ho va viure d’aquesta manera: “No vaig notar que la pregunta em fes revelar una intimitat”. Així doncs, ha insistit que expressar obertament la seva orientació no va implicar exposar cap aspecte ocult de la seva vida: “El fet de dir ‘soc gai’ no va ser desvetllar cap cosa secreta o que no tenia per què ser desvetllada”, ha conclòs.
