Durant la 38a Diada Andorrana celebrada a la 57a Universitat Catalana d’Estiu a Prada, la politòloga i directora de l’Institut Andorrà de les Dones (IAD), Judith Pallarès, ha reclamat tenir una mirada amb perspectiva de gènere davant la crisi de l’habitatge al país. L’exconsellera general ha advertit que les dones viuen aquesta crisi d’una manera més vulnerable, especialment per la seva situació econòmica, asseverant que les dones ingressen menys diners i tenen trajectòries laborals més precàries, un aspecte que acaba implicant que tinguin més dificultats en aquesta crisi de l’habitatge que viu el Principat.
De fet, Pallarès ha explicat que les dades de l’estadística de gènere del 2023 mostren que la mitjana anual del sou dels homes assalariats aquell any va ser de 2.703 euros, mentre que per a les dones va ser de 2.158 euros. És a dir, 546 euros de menys de mitjana. Una xifra en què queda palesa la bretxa salarial. Un altre indicador per mostrar el poder adquisitiu de les dones és la compra d’un vehicle. Segons ha relatat la directora de l’Institut de les Dones, l’any passat 62.050 homes eren titulars d’un vehicle, en comparació amb les 21.673 dones. Una proporció aproximada d’un a tres de diferència.
Per aquest motiu, Pallarès ha acabat la seva intervenció demanant integrar la perspectiva de gènere en l’anàlisi de les dades i en la planificació de l’habitatge amb la finalitat d’assegurar que les polítiques d’habitatge siguin justes, inclusives i sensibles a totes les realitats.
Paral·lelament, el president de l’Associació de Propietaris de Béns Immobles d’Andorra, Jordi Marticella, en la ponència no presencial titulada ‘Ous amb bacon’, ha reclamat la importància d’oferir seguretat jurídica als propietaris de béns immobles per a quan lloguen un immoble a llogaters. D’altra banda, la doctora en estudis catalans i transfronterers, Claudine Fabresse, ha ofert una anàlisi històrica i política de la crisi de l’habitatge del Principat, tot destacant com el pas d’una societat rural a una economia orientada al turisme i la construcció ha generat un parc immobiliari desequilibrat.
El president de l’APTA, Josep Duró, durant la seva intervenció. | Àngels Mach
Per altra banda, el president de l’APTA, Josep Duró, ha comentat durant la seva intervenció que el problema de l’habitatge és només la punta de l’iceberg i ha expressat la preocupació dels terratinents per una possible intervenció en la propietat privada de terres com a mesura simplista davant una realitat molt més complexa. Ha defensat que no es poden vulnerar els drets fonamentals recollits a la Constitució, especialment pel que fa a la propietat privada i l’urbanisme, i ha demanat que aquests s’articulin per garantir el bé comú.
En una intervenció no presencial, la cònsol major d’Escaldes-Engordany, Rosa Gili, ha expressat la seva preocupació pel model urbanístic que s’ha anat imposant al país i les greus conseqüències que té sobre l’accés a l’habitatge. Ha assenyalat que “quan viure al teu país ja no és una opció, alguna cosa s’ha trencat”, i ha criticat la construcció massiva i la pèrdua de sòl públic com a resultat de decisions que han afavorit l’especulació. Des del comú, ha explicat que s’han pres mesures per revertir aquesta dinàmica, com l’aturada temporal de noves construccions, la revisió del POUP i la compra de patrimoni per evitar-ne la destrucció. A més, s’ha impulsat una bonificació fiscal del 70% per als habitatges destinats al lloguer assequible, amb l’objectiu de posar les persones al centre de les polítiques urbanístiques. “Encara som a temps de redreçar el rumb”, ha afirmat, tot reivindicant un model de desenvolupament que garanteixi el dret a l’habitatge, protegeixi el territori i preservi la qualitat de vida de les futures generacions.
La cònsol major de la Massana, Eva Sansa, ha exposat per la seva part la necessitat i els detalls del sistema de quotes urbanístiques que la parròquia ha implantat com a eina innovadora per controlar el creixement urbanístic i garantir la sostenibilitat del territori. En la seva intervenció, ha comentat que, després de dècades de creixement en població, edificació i serveis, la Massana s’enfronta a una limitació clau: la saturació de les infraestructures hídriques, ja que dificulta mantenir un ritme de desenvolupament similar al dels últims anys. Aquesta realitat ha impulsat l’adopció d’una mesura pionera com és la de posar un topall anual màxim de metres quadrats de sostre edificable, que va entrar en vigor el juny de 2023.
