L’Agència Andorra de Protecció de Dades (APDA) va tancar el 2018 amb un augment del 12,3% de les consultes rebudes per part de persones físiques o jurídiques, d’entitats i empreses o de l’administració pública. En va rebre 1.747, a partir de les quals va redactar 126 informes, un 41,5% més que el 2017. A més, va tramitar 16 expedients per vulnerar la protecció de dades personals arran de les 16 denúncies que va rebre al respecte, dues més que l’any anterior. Un feia referència a la utilització de la foto d’un menor en una campanya publicitària sense el consentiment dels pares. Les noves tecnologies i el Reglament General de Protecció de Dades fan que l’ens regulador estigui més actiu que mai i el seu director, Joan Crespo, parla sobre els drets que tenen els usuaris i les obligacions que han de complir les empreses. A més, reitera la importància de protegir i informar els menors i els joves.
–Els ciutadans coneixen els drets que tenen en la matèria i són conscients del preu de cedir gratuïtament les seves dades?
–Cada vegada més, però seguim fent campanyes de sensibilització perquè els hi quedi clar que les dades personals així com la intimitat de les persones són els béns més preuats que hi ha i el petroli del segle XXI per a les empreses i les administracions. És molt temptador utilitzar les xarxes socials i descarregar-se aplicacions de manera gratuïta, però han de tenir molt clar que ho pagaran amb la seva informació des del minut zero.
–Això que comporta?
–Les empreses extreuen molta informació de nosaltres i realitzen anàlisis de tota mena: des de perfils de consum per millorar l’oferta fins a perfils d’orientació política, sexual i ideològica. Ho poden arribar a saber tot d’una persona i utilitzar-lo per molts fins. Per tant, recomano a la gent que sigui extremadament curosa a l’hora de decidir quina informació donar.
«Els usuaris han de ser extremadament curosos a l’hora de cedir informació. Les empreses ho poden arribar a saber tot»
–Pot exposar un cas que evidenciï el que diu?
–Facebook va ser multada amb 4.400 milions d’euros el passat juliol per la gestió de la privacitat dels usuaris i de l’escàndol de Cambridge Analytica. Les autoritats americanes van considerar provat que la consultora britànica es va servir de dades de 87 milions d’usuaris de la plataforma sense el seu consentiment per elaborar perfils psicològics de votants, els quals van presumptament vendre a la campanya electoral de l’actual president dels Estats Units, Donald Trump, durant les eleccions del 2016, entre altres.
–Però això va ser una suposada vulneració comesa per Facebook.
–Li poso un exemple més pròxim, quotidià i legal: després de buscar vols d’avió per internet, als usuaris els apareixen galetes oferint-los destins i preus gràcies a l’ús bàsic que fan les empreses de les galetes. També poden anar més enllà i creuar la informació obtinguda al llarg dels anys i deduir que volen comprar-se un cotxe nou perquè l’actual ja té molts quilòmetres. En aquest sentit, no és cap casualitat que ofereixin preus i opcions de marques i models que van al llarg del temps perquè analitzen les dades cedides. En altres paraules, sempre que ens connectem a la xarxa deixem un rastre digital.
–La base de tot plegat rau en les polítiques d’ús general, de privacitat i de galetes. Els usuaris les llegeixen?
–Ho haurien de fer. És cert que hi ha condicions que són molt extenses, com les de Facebook, les quals sumen més de 65 pàgines. I les de Google en tenen 31. No obstant això, la ciutadania ha de tenir clar que clicar el botó d’acceptar és l’equivalent a signar un contracte que inclou una sèrie de pactes i obligacions, ja sigui quan es registri a una xarxa social o quan visiti una pàgina web. Hi ha un altre què. Fins a l’entrada en vigor del Reglament General de Protecció de Dades, el 28 de maig del 2018, no només eren llargues sinó que era pràcticament impossible conèixer el llenguatge que s’utilitzava. Des d’aleshores, això s’ha acabat. Les clàusules d’informació poden seguir sent llargues, però han de ser clares i entenedores per a tothom. Com a persona interessada i afectada, qualsevol individu ha de poder donar el seu consentiment per allò que desitgi.
«Les clàusules d’informació poden seguir sent llargues, però han de ser clares i entenedores per a tothom»
–Com són d’importants els drets de rectificació i de supressió?
–Són igual de rellevants que el d’accés i cessió de dades i informació. Els usuaris tenen dret a corregir les dades que desitgin, a deixar de constar en un fitxer de dades quan ho vulguin i a ordenar que tota aquesta informació –o només la part que vulguin– no sigui transmesa a un tercer. Tampoc ens hem d’oblidar dels drets d’oposició i d’indemnització. D’aquesta manera, les empreses, les organitzacions i les administracions han de garantir aquests drets i tenen obligacions al respecte.
–Les empreses andorranes compleixen amb la legislació?
–La majoria, sí. I si necessiten assessorament, estem per ajudar-les. Som del parer que, per aplicar una norma, primer l’han de conèixer. Entre d’altres, estan obligades a inscriure els fitxers de dades de caràcter personal a l’APDA i durant el 2018 vam gestionar 412 noves inscripcions i vam tancar l’any amb 3.806 fitxers.
–Quines consultes destaquen entre les 1.747 rebudes?
–Moltes són d’usuaris que s’interessen per la nova normativa europea o que creuen que s’estan utilitzant de forma errònia les seves dades de caràcter personal.
–Fa uns dies va anunciar a EL PERIÒDIC la voluntat d’implantar una assignatura sobre protecció de dades a l’escola andorrana. Com és d’important educar als infants en la matèria?
–És una de les prioritats de l’APDA. La tecnologia és imparable i avança a tanta velocitat que és difícil d’assumir per a molts adults. Però els infants ja són natius digitals. Per tant, hem d’ensenyar-los a utilitzar-la de forma responsable. La decisió és exclusivament personal, però els joves han de ser conscients de les fotos que pengen a les xarxes socials i de amb qui comparteixen la informació. En aquest sentit, recomanem que traslladin al món virtual allò que farien en el món real. Per això, a més de l’agència, els pares i els docents tenen un paper important.
–El pressupost de l’APDA per aquest any és 420. 660 euros, una xifra que suposa un increment del 1,5% respecte a l’exercici anterior. Com el valora?
–Tenim uns pressupostos equilibrats des de fa anys. De fet, esperem incorporar dos o tres treballadors l’any 2020, tant pel volum de feina com per adaptar-nos als estàndards europeus.
