Genís Besolí ha posat punt final a un procés judicial de més de set anys amb l’atorgament d’una indemnització superior als 877.000 euros per l’accident laboral que va patir el 2017 mentre treballava amb cavalls, la seva gran passió. L’accident, que va tenir lloc mentre Besolí traslladava bales de palla amb un tractor, va ser causat per greus deficiències de seguretat. El vehicle no duia l’arc antibolcatge activat i el pes d’una de les bales va acabar arrossegant el tractor, el qual va bolcar. L’impacte li va causar ferides gravíssimes, principalment una lesió a la medul·la espinal que, segons van confirmar els metges setmanes després, era irreversible. Aquell dia, Genís Besolí va saber que hauria de viure en cadira de rodes per sempre.
En declaracions a EL PERIÒDIC, Besolí explica l’impacte de l’accident i el procés que ha hagut d’afrontar des d’aleshores. “Va ser un cop molt dur, no només físicament, sinó també emocionalment. Havia de lluitar per superar-ho i, al mateix temps, per reclamar el que era just“, relata. Després d’un llarg i esgotador litigi, celebra amb alleujament el resultat final: “Al final, el Tribunal ha reconegut el que era evident. Ara puc mirar endavant sabent que aquesta etapa està tancada“, afirma amb emoció.
La decisió del Tribunal Constitucional no només atribueix responsabilitat a l’Hípica per la manca de mesures preventives, sinó que també força l’asseguradora de la maquinària implicada a assumir el pagament de la indemnització. Aquesta asseguradora havia intentat evitar la seva responsabilitat, però finalment s’ha vist obligada a indemnitzar Besolí per la seva situació. Durant tot aquest procés, Besolí ha comptat amb el suport de la seva família i la seva advocada, Anna Soler, a qui destaca com una peça fonamental en la seva lluita. “Sense la seva feina incansable, no hauríem arribat fins aquí”, agraeix.
Tot i la satisfacció, Besolí es mostra certament crític amb la “lentitud” de la justícia andorrana, assegurant que aquests anys d’incertesa han estat especialment difícils per la càrrega emocional i econòmica que ha hagut de suportar. “Set anys són massa temps per a algú que viu amb les conseqüències d’un accident així. He hagut d’adaptar un cotxe, canviar diverses cadires de rodes i afrontar despeses que no haurien d’haver recaigut exclusivament sobre mi“, lamenta. Tanmateix, reconeix que el procés s’ha vist afectat per circumstàncies externes, com la pandèmia per la COVID-19, però insisteix que casos com el seu haurien de tenir una resolució més àgil: “La justícia és necessària, però també ha de ser més ràpida. En situacions com aquestes, el temps és una càrrega afegida per a qui ja ha patit prou“.
Besolí també apunta a la manca de suport institucional durant el llarg litigi, tot afirmant que les ajudes rebudes per part de les institucions han estat insuficients, especialment en relació amb el cost de les adaptacions necessàries per garantir una vida digna i autònoma. “Comprar una cadira de rodes, adaptar un cotxe… tot això és molt car, i les ajudes que arriben són simbòliques en comparació amb les necessitats reals“, denuncia. Així i tot, confia que el seu cas serveixi com a precedent per visibilitzar les mancances en aquest àmbit i fomentar canvis que millorin la situació de les persones que, com ell, es troben en situacions similars.
Amb el litigi resolt, Besolí afronta el futur amb determinació i il·lusió. Els cavalls continuen sent la seva gran passió, i treballa per tornar a vincular-se al món eqüestre: “Sempre he dit que la paraula impossible no existeix. Ara puc començar a construir aquest somni amb la tranquil·litat de saber que aquesta etapa està resolta“, assegura. Entre els seus projectes futurs, destaca la voluntat de tenir el seu propi cavall i reprendre la seva activitat en aquest sector, el qual defineix com una part fonamental de la seva vida. “És un objectiu a llarg termini, però treballaré per fer-lo realitat. Els cavalls són la meva vida i espero poder continuar gaudint-ne malgrat tot”, conclou.
