La població d’Andorra passarà dels 85.317 residents estimats l’1 de gener del 2024 a un ventall que oscil·larà entre els 93.672 (escenari baix) i els 107.705 l’1 de gener del 2036 (escenari alt), amb un panorama mitjà de 99.970 habitants el 2035. No obstant això, un escenari sense migracions comportaria fins i tot una disminució de la població respecte al 2024, amb un valor de 83.744 habitants el 2036, mentre que un escenari amb les característiques constants de 2023 faria créixer la població fins a un màxim de 120.351 habitants a l’horitzó de la projecció.
Així ho denoten les dades de la projecció de la població que ha fet públiques aquest dilluns el Departament d’Estadística del Govern, on en termes absoluts, a l’escenari alt, es desprèn que el creixement de la població al conjunt del període és de 22.388 persones (un 26,2% més), que representa una taxa de creixement anual acumulatiu del 19,61 per mil, mentre que a l’escenari baix l’augment s’estableix en 8.355 persones (9,8%), amb una taxa anual del 7,82 per mil.
A l’escenari central, l’increment és de 14.653 persones (17,2%), a un ritme acumulat del 13,30 per mil. Els escenaris instrumentals mostren, amb indicadors constants del 2023, que la població creix 35.034 persones (un 41,1%), a un ritme anual del 29,09 per mil, mentre que l’escenari sense migracions (població tancada) disminueix en 1.573 persones (-1,84%) a un ritme del -1,55 per mil. Val a dir que aquest últim decreixement no és tan desfavorable gràcies a l’estructura relativament jove de la població andorrana a l’inici de la projecció.
A banda, aquests creixements no seran uniformes al conjunt del període projectat i s’aniran atenuant als escenaris baix i mitjà, mentre que accelerarà el decreixement en el corresponent al model amb migració zero. Els altres dos escenaris (alt i constant) mostren una tendència a un creixement més accelerat a mesura que ens apropem a l’horitzó de la projecció. Els diferents ritmes de creixement de la població durant el període projectat estan òbviament molt relacionats amb les hipòtesis formulades sobre l’evolució futura de les migracions, “especialment amb relació als nivells i ritmes de la immigració i emigració”, fan saber des del departament.
Cal remarcar que el pes de la població de menys de 15 anys experimentarà una evolució percentual negativa en tots els escenaris projectats, malgrat que als escenaris alt i constant s’incrementarà en xifres absolutes. Les evolucions seran molt similars amb independència de l’escenari considerat: el nombre d’efectius d’aquest grup d’edat disminuirà entre un 27,1%, corresponent a l’escenari sense migracions, i un 0,5% a l’escenari central, mentre que a l’escenari alt creixerà un 13,9%, i al constant, un 14,6%.
A més, la dinàmica d’evolució d’aquest grup d’edat cal cercar-la en l’estancament o petita recuperació de la fecunditat en un context de forta immigració que afecta les edats centrals, grups favorables a la fecunditat. No obstant això, el pes relatiu d’aquest grup d’edat sobre el conjunt de la població es mantindrà relativament estable en nivells entre el 8,9% i el 10,7% l’any 2036.
Paral·lelament, la població de 15 a 64 anys veurà créixer els seus efectius absoluts en tots els escenaris a l’horitzó 2036, amb l’excepció de l’escenari de migració zero. El creixement serà d’un 20,1% a l’escenari alt, un 11,1% a l’escenari central i només un 3,7% a l’escenari baix. L’escenari constant amb dades del 2023 estima un creixement d’aquest grup de població d’un 38,8%.
Aquest creixement serà conseqüència, d’una banda, de la progressiva arribada a aquestes edats de generacions cada cop més nombroses, i de l’altra, dels efectes de la immigració en edats laborals. Els efectius d’aquestes edats se situaran el 2036 en 64.620 persones a l’escenari baix i en 74.832 a l’alt, mentre que a l’escenari de màxim creixement (constant igual el 2023), aquest grup superaria el total de la població registrada el 2024.
Per la seva part, la població de més de 65 anys tindrà els anys vinents un creixement important en termes absoluts i relatius, ja que el nombre dels seus efectius augmentarà entre 7.298 i 9.390 en tots els escenaris. En l’escenari alt, el pes dels més grans de 65 anys passarà d’un 15,1% a un 20,6%, mentre que en l’escenari baix se situarà al final de la projecció en un 21,5%. La forquilla preveu uns resultats relativament pròxims entre els tres escenaris considerats (baix, mitjà i alt) i uns valors extrems entre el d’evolució amb paràmetres constants del 2023, el més jove, en contrast amb el model sense migracions, que arriba durant el darrer any de la projecció al 25,7% dels efectius de la població andorrana.
En definitiva, conclou l’estudi, la població d’Andorra creixerà en els 12 anys vinents entre un 9,7% i un 22%. Aquest creixement es veurà acompanyat d’un envelliment relatiu de la seva estructura per edats: una presència més baixa d’efectius en les edats adultes centrals vinculada amb una minva dels nivells immigratoris projectats, que tornarien a nivells previs a la pandèmia.
De forma que l’augment de la població es produirà, per tant, en un context de més envelliment relatiu potenciat, en part, pels baixos nivells de fecunditat considerats en tots els escenaris. Creixement a ritme més baix, envelliment creixent i manteniment d’una notable població en edat laboral seran els tres aspectes que caracteritzaran la dinàmica de la població d’Andorra en el pròxim decenni.
