El Comú d’Encamp ha aclarit que el que té actualment obert és un concurs públic per al subministrament d’un servidor amb vista a una eventual millora del sistema de videovigilància, i ha remarcat que no hi ha cap càmera corporal dels agents de circulació que funcioni amb intel·ligència artificial.
Segons la informació facilitada, el concurs té per objecte “la contractació del subministrament, instal·lació, configuració i manteniment d’una plataforma de servidors” que en un futur i sempre que es proposés, serviria per donar pas a un “sistema de videovigilància que fes servir la intel·ligència artificial del Comú d’Encamp”. Es tracta d’un procediment obert, amb un import de 113.014,35 euros (118.100 euros amb IGI), i amb termini de presentació d’ofertes fins al 26 de març del 2026.
Des del Comú insisteixen que la inversió prevista respon a la voluntat de “millorar un servidor que va lligat al tema de la videovigilància” i de “tenir la maquinària preparada per si en un futur es vol tenir un software d’intel·ligència artificial que es pugui implementar”. En aquest sentit, subratllen que, a hores d’ara, no hi ha cap sistema d’aquest tipus en funcionament: “En cap cas no hi ha ni reconeixements facials, ni res més”.
“Tindrem la maquinària preparada per si en un futur es vol tenir un software d’intel·ligència artificial” – Comú d’Encamp
La corporació posa com a exemple hipotètic el control d’abocaments irregulars: “Si tu tens un punt de recollida d’escombraries i de cop t’hi deixen una nevera, hi ha un software que és capaç de detectar que s’hi ha deixat un element voluminós i et genera un avís”. Aquest avís permetria actuar posteriorment, però, recalquen, “no és un software de reconeixement facial ni de recollida de dades personals”. A més, remarquen que aquest programari “ni s’ha adjudicat, ni s’ha desenvolupat, ni res”.
Pel que fa a les càmeres corporals dels agents de circulació, el Comú recorda que es tracta d’una mesura acordada en el marc d’una taula interparroquial i que no és exclusiva d’Encamp. “Les càmeres de l’agència de circulació, intel·ligència artificial, no hi ha cap relació una cosa amb l’altra”, afirmen.
Denúncia del Partit Pirata davant l’APDA
En aquest context, Josep Guirao ha presentat una denúncia davant l’Agència Andorrana de Protecció de Dades (APDA) a títol personal i en nom de Pirates d’Andorra per una possible vulneració de la Llei 29/2021, qualificada de protecció de dades personals (LQPD), en relació amb la implementació d’un sistema de videovigilància amb analítica o assistència d’intel·ligència artificial.
En el comunicat, el partit assenyala que, segons informacions públiques, s’hauria anunciat un sistema “intel·ligent” capaç de detectar activitats “anòmales” i activar “alarmes immediates”. Tot i que no es preveuria reconeixement facial, adverteixen que “la captació i analítica d’imatges en espais públics pot constituir tractament de dades personals” i afectar drets com la intimitat.
La denúncia demana a l’APDA que admeti el cas a tràmit i obri diligències per verificar la base jurídica del tractament, la necessitat i proporcionalitat del sistema, l’avaluació d’impacte, els terminis de conservació i el règim d’autorització aplicable en matèria de seguretat pública.
La captació i analítica d’imatges en espais públics pot constituir tractament de dades personals
A més, Pirates d’Andorra ha presentat una altra denúncia similar contra el Comú de la Massana per l’adquisició de càmeres corporals per als agents de circulació. En aquest cas, el partit alerta del “risc de vigilància mòbil massiva” si no hi ha “garanties suficients”, i reclama que s’acrediti una base jurídica clara, protocols de transparència, avaluació d’impacte i mesures de seguretat adequades abans de la seva eventual entrada en funcionament.
El partit defensa que aquestes accions són “coherents” amb la seva línia de defensa dels drets digitals, la privadesa i les llibertats civils davant l’expansió de dispositius de vigilància.
El recordatori de l’article 5 de la LQPD
En paral·lel, es posa el focus en el que estableix l’article 5 de la Llei 29/2021, qualificada de protecció de dades personals (LQPD), sobre els principis relatius al tractament de dades. El text fixa que el tractament ha de ser “proporcionat a la finalitat legítima recercada” i que cal garantir “un equilibri just entre els diversos interessos confrontats”.
Entre d’altres, la norma estableix que les dades han de ser tractades amb “licitud, lleialtat i transparència”, recollides amb “finalitats determinades, explícites i legítimes”, i han de ser “adequades, pertinents i limitades al que és necessari”. També fixa el principi de limitació del termini de conservació i l’obligació d’adoptar mesures per rectificar o suprimir dades inexactes.
