L’AGIA (Col·legi d’Agents i Gestors Immobiliaris d’Andorra) i l’Associació de Propietaris de Béns Immobles es van reunir ahir en el marc de la segona jornada del SIMA (Simposi Internacional de Marketing d’Andorra) per parlar de la situació actual dels arrendaments al país.
Segons va detallar el president de l’AGIA, Jordi Galobardas, una de les inquietuds que va sorgir durant la trobada va ser la impossibilitat d’actuar de forma ràpida dels propietaris davant d’un cas de morositat. I és que quan «hi ha l’impagament d’un lloguer, el propietari pot recorre a la Batllia, però aquesta no actua o pot tardar molt en actuar». Per aquest motiu, «proposem que s’estableixin desnonaments exprés en els casos que l’arrendatari no oposi reticència, ja que hi ha ocasions en què aquest darrer fins i tot deixa buit el local i marxa del país».
A més, Galobardas va destacar que la incorporació d’un desnonament exprés «donaria més seguretat i facilitats als propietaris a l’hora de llogar, perquè no demanarien tantes garanties».
Lloguers més curts / Per tot, el president considera que la llei actual «està obsoleta» i que caldria fer-hi algunes modificacions. «Sobretot, en els terminis de lloguer, ja que ara només es poden fer contractes per un temps inferior a tres mesos o per més de cinc anys, i això no s’adequa a les necessitats actuals». Ja que el país «té unes especificitats que no es cobreixen, com per exemple, l’arribada de temporers o ciutadans amb residència passiva».
Segons Galobardas, en aquests casos no es poden fer contractes de lloguer, perquè vénen per un període diferent al que s’especifica en la llei i en ocasions s’acaben fent contractes que no s’adiuen del tot a la legislació, provocant així «problemes d’inseguretat jurídica». Per tant, «creiem que s’haurien de poder fer contractes més curts per poder desbloquejar aquest àmbit. A més, als països veïns aquests contractes són d’entre un i dos anys».
Pujada de preus / Un altre aspecte que es va discutir durant la trobada va ser el fet que només es puguin pujar els preus dels lloguers en funció de l’IPC (Índex de Preus al Consum). Galobardas va destacar que aquesta mesura no dona «llibertat de pacte. Ja que si l’arrendador i l’arrendatari volen pactar per exemple que durant el primer any el lloguer sigui més baix i que després es pagui la diferència durant els altres anys, no poden». El president vol que es flexibilitzi aquest àmbit i que es faci un canvi legislatiu, perquè aquest fet «només propicia que hi hagi una tutela per part de l’administració, quan les dues parts podrien arribar a un acord».
Així mateix, Galobardes va criticar el fet que quan es vol deixar un habitatge o local, l’arrendatari ha de deixar un mes per cada any que queda per finalitzar el contracte, «de manera que si es vol deixar el lloguer durant el primer any, s’han de donar quatre mesos». Tot i això, el president va matisar que es presenten contradiccions, «ja que si queden quatre mesos per acabar els cinc anys només s’ha de deixar un mes, però si en queden tres, se n’han de deixar més, perquè es considera que el contracte s’ha renovat». A més, hi ha altres aspectes, «com les despeses que han d’assumir arrendatari i arrendador que no estan del tot definides en la legislació».
Finalment, Galobardas va destacar que des de l’AGIA, la CEA (Confederació Empresarial Andorrana) i altres associacions del sector es va trametre una carta amb tots aquests i altres neguits al Govern. I malgrat que ja s’han reunit en alguna ocasió per intercanviar opinions, «no hem rebut cap resposta definitiva ni cap intenció de modificar –per ara– la llei», va sentenciar el president.
