L’inici de curs arriba als centres del país amb aules plenes i una pauta compartida: reforçar l’atenció a l’alumnat, fer un ús equilibrat de la tecnologia i guanyar múscul en salut mental. En un sistema amb tres xarxes (andorrana, espanyola i francesa) i amb etapes que, de manera general, abracen dels 3 als 11 anys a infantil i primària, dels 12 als 16 a la secundària obligatòria i dels 16 als 18 al batxillerat, equips directius i professorat consultats situen el focus en la motivació i en l’acompanyament, sense renunciar a l’exigència.
El director de l’escola Sagrada Família, Bernat Vilella, descriu l’inici de curs com un moment que arriba “amb molta il·lusió”. Els preparatius ja estan en marxa amb el conjunt de mestres, a punt per arrencar el 9 de setembre, i amb els nous reptes situats l’àmbit de la intel·ligència artificial, la relació entre família i escola i els paisatges d’aprenentatge. “Hem d’educar en la línia que marca la nova societat”, resumeix Vilella. Quant a les xifres d’alumnes, explica que el centre manté la línia d’anys anteriors, tot i que a l’ESO, en canvi, sí que s’ha detectat “una mica més de demanda”, amb les classes plenes, situació que atribueix a una qüestió social per l’arribada de més famílies amb fills de 12 a 16 anys.
Pel que fa a l’ús de les noves tecnologies, defensa que “les tecnologies són bones, sempre que s’utilitzin per un bé educatiu i no per una massificació que faci perdre l’atenció”. En aquest sentit, el centre desplegarà el pla d’informàtica i digitalització, amb continguts previstos per normativa i activitats vinculades a l’ús pedagògic de les eines digitals. Vilella remarca que captar l’atenció de l’alumnat és un dels reptes principals, perquè “els sistemes tradicionals estan molt allunyats del que l’alumne està interessat”. Per aquest motiu, aposta per metodologies que connectin amb els estudiants: “Els sistemes han d’emprar-se amb equilibri per aconseguir pedagogies que permetin establir vincles i fer fluïda la connexió a l’aula”.
“Les tecnologies són bones, sempre que s’utilitzin per a un bé educatiu i no per una massificació que faci perdre l’atenció”
Al Maria Janer, el director, Juan Ignacio Pérez, confirma un increment notable d’alumnes: dels 777 del curs passat es passarà a 795 aquest any. Sobre els reptes del curs, assenyala dues línies d’acció: d’una banda, “assegurar el millor rendiment acadèmic possible i acompanyar a tots els alumnes, independentment de mancances o virtuts”; de l’altra, un acompanyament “més personal i íntim”, adaptat a cada edat i estadi. Aquest enfocament inclou tallers i xerrades sobre pantalles, addiccions, sexualitat i salut mental, sovint amb suport de l’AMPAEA i de professionals externs. “Si detectem una anomalia, alertem les famílies i cerquem ajuts externs perquè l’alumne tingui el millor suport possible”, indica.
En l’àmbit metodològic, Pérez afirma que el Maria Janer mai ha apostat per la substitució dels llibres pels dispositius. “Sempre ens hem mantingut en l’ús del llibre de text i de l’escriptura, perquè hi ha moltes evidències que millora la memòria”, explica. Això no exclou l’aposta per la competència digital, treballada dins de cada matèria a través de l’ordinador, la robòtica o la pissarra digital. L’objectiu, segons apuntala el director del centre, és un equilibri entre tradició i innovació, amb una combinació de mètodes que permetin a cada alumne arribar al màxim.
“Si detectem una anomalia, alertem les famílies i cerquem ajuts externs perquè l’alumne tingui el millor suport possible”
En una línia semblant s’expressa la directora del Maria Moliner, Desire Delgado, qui apuntala que al centre que dirigeix – el qual arrenca l’ESO amb dues línies plenes per curs, 30 alumnes a cada grup, i amb tres grups per curs i ràtios d’uns 27 alumnes a batxillerat – es té prohibit l’ús de dispositius electrònics fora de la supervisió del professorat. “Vam veure que al menjador els alumnes no parlaven entre ells, només estaven amb el mòbil”, explica. Per aquest motiu, el centre ha creat una aula de jocs de taula, amb propostes com escacs o cartes, molt popular entre els alumnes. Una proposta que conviu amb l’“aula del futur”, equipada amb Chromebooks i càmeres, i amb matèries específiques per al treball digital.
“Vam veure que al menjador els alumnes no parlaven entre ells, només estaven amb el mòbil”
Des del Sant Ermengol, la directora Maria Josep Pascual defensa un ús “pedagògic, conscient i guiat” de la tecnologia, entenent-la com una eina al servei de l’aprenentatge. Alhora, reivindica “preservar espais i moments lliures de pantalles” per potenciar l’atenció, la reflexió i la comunicació personal. “L’objectiu és formar joves capaços de conviure amb la tecnologia amb esperit crític, responsabilitat i equilibri”, afirma. Així, els reptes del curs passen per consolidar metodologies actives i inclusives, impulsar projectes que connectin el centre amb l’entorn social i cultural i mantenir el professorat en formació i innovació constants.
“L’objectiu és formar joves capaços de conviure amb la tecnologia amb esperit crític, responsabilitat i equilibri”
I què hi ha del sistema francès? Doncs bé, des del Lycée Comte de Foix, les professores Mireia Nogués i Mariona Casado aporten la perspectiva docent a peu d’aula. Per a Nogués, cada inici de curs és “un nou repte” marcat pel coneixement dels alumnes nous i per la motivació, destacant la dificultat creixent de captar l’atenció i mantenir la motivació, sobretot fora de l’aula: “Als alumnes els costa estar atents, fer feina a casa i estudiar”. En aquest sentit, detecta una tendència de baixada del nivell acadèmic: “Els poso exàmens similars als d’altres anys i les notes són més baixes; a més, es queixen més del que consideren difícil”.
“Si el nivell baixa és perquè alguna cosa no estem fent bé; l’ensenyament ha d’estar a l’alçada”
Casado, qui afronta el primer curs complet com a docent després d’haver començat a l’abril – exercirà tant al Lycée com al Sagrada Familia -, viu l’inici amb molta il·lusió. Imparteix català a ESO i batxillerat, i aposta per fer els alumnes partícips de les classes: “No es tracta només de fer-los participar, sinó que sentin que en formen part”. Sobre l’ús de la tecnologia i la IA, la jove defensa que “lluitar-hi en contra és inútil”, afegint que cal integrar-la amb criteri dins la metodologia i reforçar les competències que ajuden a usar-la bé: comprensió lectora, expressió oral i escrita i capacitat d’argumentació. “Si el nivell baixa és perquè alguna cosa no estem fent bé; l’ensenyament ha d’estar a l’alçada”.
Diversitat i salut mental, dues qüestions a tenir en compte
És una realitat que la pressió migratòria que viu el país es veu traslladada moltes vegades a les aules, amb hàndicaps i barreres que apareixen els primers dies com és el domini de la llengua. Des del Sagrada Família, Vilella apuntala que el centre aplica programes d’acollida lingüística per a nouvinguts que encara no dominen el català, amb activitats específiques durant els primers mesos. “Tots els alumnes han de poder estar dins l’aula, sense que les dificultats siguin un impediment”. Delgado, per la seva banda, constata la presència d’alumnes de moltes nacionalitats, sobretot procedents d’Amèrica del Sud (Argentina i Colòmbia principalment).
En aquesta línia, el Maria Janer compta amb una aula d’acollida per a alumnes nouvinguts, amb atenció lingüística personalitzada que pot durar des d’un mes fins a tot el curs. En l’experiència de Pérez, aquesta diversitat “no comporta dificultats, sinó que engrandeix l’escola i la societat”. Unes paraules similars a les que empra Pascual, qui assegura que és “una de les grans riqueses” de l’escola. “Una escola que acull i dona resposta a la diversitat prepara millor els joves per al món actual, plural i interconnectat”, defensa.
“Una escola que acull i dona resposta a la diversitat prepara millor els joves per al món actual, plural i interconnectat”
En l’àmbit de la salut mental, els quatre directors es mostren especialment preocupats. Vilella admet que és un dels punts que més preocupa, davant l’augment de casos d’ansietat entre joves. Per això, la Sagrada Família participa des de fa dos anys en cursos de formació impulsats pel Ministeri d’Educació i pel Ministeri de Salut. Pérez constata una demanda creixent tant d’alumnes com de famílies, i considera que el centre ha de donar resposta al “malestar intern que molts nois i noies arrosseguen”, sobretot a la secundària. Pascual, per la seva part, remarca que la funció del centre és educar persones íntegres, i això implica treballar la gestió de l’estrès, l’autoestima, la resiliència, l’empatia i la cooperació.
“Som professors, no psicòlegs, i necessitem més formació per atendre l’alumnat amb problemes emocionals o de conducta”
Finalment, Delgado clou afirmant que es tracta d’un “problema real i creixent”, afegint que els docents es troben sovint amb situacions que no saben com gestionar: “Som professors, no psicòlegs, i necessitem més formació per atendre l’alumnat amb problemes emocionals o de conducta”. En aquest sentit, relata la utilitat de la figura del tècnic social i de l’orientador, però adverteix que la demanda és molt alta i que “caldrien més recursos”. Una preocupació que ha sigut traslladada a la Conselleria d’Educació d’Espanya i que, segons considera, també caldria plantejar al Ministeri d’Educació.
