Des del Sindicat d’Habitatge d’Andorra (SHA) no s’han mossegat la llengua a l’hora de fer un balanç de les declaracions que el cap de missió del Fons Monetari Internacional (FMI), Jeff Danforth, va oferir dilluns. “La qüestió de la vivenda no és un repte a mitjà termini, sinó una qüestió d’extrema urgència”, ha assenyalat una font consultada de l’entitat, tot fent èmfasi en l’esgotament del règim de pròrrogues als contractes d’arrendament. “Pel que fa a aquelles llars que patiran increments en els pròxims anys, per als contractes anteriors al 2012 i per aquells signats a partir del 2022 i que han hagut d’enfrontar-se al mercat alliberat i a la tendència a l’alça”, assegura que “inassumible”, dels preus del lloguer.
El representant de l’organisme internacional va mencionar que el mercat hauria de recuperar de mica en mica el funcionament habitual, mesura que des del SHA apunten que es pot interpretar “com a símptoma de desconeixement de la realitat concreta del Principat”. Quant a la desintervenció progressiva, han exposat que tot i que en un primer terme sembli pretendre que “el cop no sigui massa abrupte”, creuen que amb el pas dels anys “pot acabar sent-ho”.
Afirmacions com ‘recomanar que el mercat es reguli sol’, indiquen, van en la mateixa línia: “Visquem en un sistema les inèrcies del qual predisposen a la concentració i a l’acumulació”. En aquest sentit, la font assegura que qui posseeix la quota més elevada té capacitat per a controlar el mercat. “I en tant que parlem d’un bé de primera necessitat, és per desgràcia raonable que qui no disposa d’habitatge es trobi en la situació d’en la mesura de les seves possibilitats, cada vegada més limitades, a pagar per un preu que dista del que seria just i del que el poder adquisitiu pot afrontar”, ha sentenciat.
Amb tot, reitera que ha quedat palès que, sense “regulació contundent i estructural”, el mercat “pot i és segrestat” pels especuladors, i que aquest està plenament subordinat als seus interessos. Així, fa èmfasi de la “relativa simetria” de perspectives mostrades tant per part del Govern com per l’FMI: “No contemplen un canvi de paradigma, sinó retornar a la ‘normalitat’ en la qual qui acumula el parc de l’habitatge té totalment la paella pel mànec”.
Recordant que l’ens internacional defensa que les polítiques públiques se centrin en el suport a les persones més vulnerables, des del Sindicat lamenten que aquestes declaracions “l’únic que fan és reforçar el discurs sobre l’habitatge com a actiu financer en detriment de la seva funció social immediata”. “Salvar els vulnerables i deixar el mercat lliure és reconèixer que el sistema no funciona i mostra desequilibris i reforça la idea segons la qual l’Estat ha de fer treball caritatiu”, ha completat la font consultada, tot fent esment que “si el sistema fos just i no generés desigualtats no caldrien ajuts”.
