Diversos usuaris de cadira de rodes que han estat ingressats a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell durant els darrers anys coincideixen a assenyalar les dificultats que presenta l’actual configuració dels banys de les habitacions. Segons han explicat a EL PERIÒDIC, tot i que els espais incorporen elements pensats per facilitar-ne l’ús, com ara barres de suport o portes amples, les dimensions resulten insuficients per poder-se moure amb comoditat i autonomia quan la persona depèn permanentment d’una cadira de rodes.
Arran d’aquestes consideracions recollides, el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) ha facilitat una nota tècnica en què precisa que els banys de les habitacions no poden ser considerats plenament adaptats per a usuaris de cadira de rodes de manera permanent, tot i que sí que compleixen la categoria de banys «practicables» prevista per la normativa d’accessibilitat.
En aquest sentit, el mateix document admet que «en el cas de persones que fan ús de la cadira de forma permanent, efectivament el bany actual no permet un ús autònom», motiu pel qual els pacients han de recórrer a l’acompanyament del personal d’infermeria o dels tècnics en cures auxiliars d’infermeria.
«En el cas de persones que fan ús de la cadira de forma permanent, efectivament el bany actual no permet un ús autònom» – SAAS
D’aquesta manera, segons el SAAS, la diferència entre un bany adaptat i un de practicable és rellevant. Mentre que un bany adaptat està concebut perquè un usuari de cadira de rodes pugui utilitzar-lo de manera autònoma, amb espais suficients per girar, efectuar transferències i accedir als diferents elements, un bany practicable ofereix un grau d’accessibilitat inferior i no garanteix necessàriament aquesta autonomia completa.
En el cas de l’HNSM, l’entitat defensa que els banys de les habitacions compleixen els criteris de practicabilitat gràcies a la presència de barres de suport, una amplada de porta adequada i una distribució que permet l’ús per part de moltes persones amb mobilitat reduïda. Ara bé, el mateix informe reconeix que les dimensions interiors, d’aproximadament 1,30 metres per 1,70 metres, impedeixen disposar de l’espai de gir recomanat per a una cadira de rodes i dificulten les transferències habituals.
El mateix informe reconeix que les dimensions interiors, d’aproximadament 1,30 metres per 1,70 metres, impedeixen disposar de l’espai de gir recomanat per a una cadira de rodes
Malgrat aquestes limitacions, el SAAS assegura que la qüestió ja es troba sobre la taula. Així, segons han indicat a aquesta casa que actualment s’està estudiant la viabilitat d’ampliar progressivament una o dues habitacions per planta durant els pròxims anys amb l’objectiu de donar una millor resposta a les necessitats dels usuaris de cadira de rodes i avançar cap a espais més accessibles. L’organisme recorda, però, que qualsevol actuació està condicionada per les característiques arquitectòniques de l’edifici, inaugurat l’any 1994, i que una reforma generalitzada comportaria la pèrdua de llits d’hospitalització, una situació que actualment no considera viable.
Més enllà de la resposta tècnica, els testimonis consultats coincideixen a assenyalar que les principals dificultats apareixen a l’hora de realitzar maniobres dins del bany, especialment per accedir a la dutxa o efectuar les transferències entre la cadira i el lavabo. Segons han apuntat, l’espai disponible obliga sovint a demanar ajuda externa del personal d’infermeria, una situació que contrasta amb la voluntat de mantenir la màxima autonomia possible durant un ingrés hospitalari. «Entenc que no estaré tan còmode com a casa on tinc tot reformat, però agrairia més espai», remarca un usuari.
Quan m’he de dutxar ve una infermera i m’ajuda sense cap problema, però la qüestió està en el fet que si tingués més espai no hauria de venir ningú a ajudar-me» – Usuari amb cadira de rodes
Les mateixes fonts deixen clar que no es tracta d’una qüestió relacionada amb la manca d’atenció per part del personal sanitari, sinó amb les limitacions físiques dels espais actuals. «Quan m’he de dutxar ve una infermera i m’ajuda sense cap problema, però la qüestió està en el fet que si tingués més espai no hauria de venir ningú a ajudar-me». De fet, consideren que els banys poden resultar adequats per a persones grans o per a pacients amb problemes puntuals de mobilitat, però asseguren que les necessitats d’una persona que utilitza una cadira de rodes de manera permanent són diferents i requereixen unes dimensions més generoses.
Amb tot, la proposta es troba encara en una fase inicial d’estudi i no hi ha terminis definits per a la seva eventual execució. Així doncs, caldrà esperar per veure si l’anàlisi de viabilitat acaba traduint-se en una reforma que permeti millorar l’accessibilitat dels banys per als usuaris de cadira de rodes de manera permanent.
