El projecte de llei del futur Parc Natural Nacional entrarà al Consell General aquest setembre, una vegada superat el període d’exposició pública sense cap al·legació i després d’haver passat per la Comissió de l’Estratègia Nacional de la Biodiversitat. Així ho ha avançat el ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, Guillem Casal, en declaracions a EL PERIÒDIC, situant el projecte en el darrer tram abans de la seva entrada en cambra parlamentària: «Després de dos mesos d’exposició pública, on hem fet una web i tota la documentació ha estat a disposició de la ciutadania, no hi ha hagut cap al·legació», ha destacat Casal, qui també ha indicat que el projecte va passar per la comissió esmentada fa unes dues o tres setmanes.
«Tan bon punt hi hagi el nou període de sessions, estarem en disposició d’aprovar el text per Govern i entrar-lo al Consell General perquè sigui aprovat aquest últim tram de legislatura», ha afegit el ministre, ja que fins aleshores la cambra es troba fora del període ordinari de sessions. Tanmateix, Casal té clar que el projecte ja es troba en un punt prou avançat per poder afirmar que «el parc, de fet, ja podem dir que és una realitat perquè l’espai ja està protegit», valorant, alhora, l’absència d’al·legacions durant l’exposició pública: «Jo crec que això també és un tret que cal destacar, és a dir, la ciutadania té un sentiment prou madur quan té la proposta al voltant d’aquesta protecció del territori».
Un dels reptes fixats serà poder compatibilitzar la protecció de l’espai amb l’atracció de visitants que pot comportar el propi Parc Natural Nacional: «Això és el gran debat»
D’aquesta manera, i una vegada avanci la tramitació, un dels reptes fixats per Casal serà poder compatibilitzar la protecció de l’espai amb l’atracció de visitants que pot comportar el propi Parc Natural Nacional. «Això és el gran debat que sempre ens posem a l’hora de protegir territoris i la biodiversitat», ha reconegut el ministre, fent referència a «la dicotomia entre protecció del medi natural, de la fauna i la biodiversitat, i alhora l’afany de crida que hi pot haver». En aquest sentit, ha advertit que declarar determinats indrets d’interès pot comportar que «hi pugui haver una massificació més important d’aquest territori».
Davant d’aquesta possibilitat, una de les fórmules plantejades passa per les dimensions del parc. «Que el territori a protegir sigui suficientment gran perquè hi hagi zones que quedin realment protegides i que puguem esponjar al màxim tot aquest territori», ha exposat Casal. Un plantejament que ha exemplificat amb la vall de Sorteny, la qual formarà part del futur espai: «La vall de Sorteny, que quedarà integrada al parc, és un motor turístic de la parròquia d’Ordino i ho ha de continuar sent». Ara bé, el ministre ha recordat que disposa d’una entrada i una sortida pel mateix punt i que «rep una pressió superior a la que pot rebre». «Per tant, hem d’esponjar aquest territori. Com l’espongem? Fent-lo part d’una cosa molt més gran», ha explicat Casal.
«Quan tanquem una via ferrada perquè hi ha una nidificació del trencalòs, val més explicar que es tanca perquè hi ha un trencalòs i controlar que ningú se’n vagi allà» – Guillem Casal
A més, cal destacar la sensibilització com a eina per protegir els espais naturals sense impedir-ne l’accés: «Si pensem que protegir les muntanyes d’Andorra és tancar-les perimetralment i no deixar-hi anar ningú, jo crec que fem un mal favor a la protecció d’aquest territori, perquè no l’estem donant a conèixer», remarcant que impedir aquest contacte tampoc permetria «traslladar la sensibilitat a les futures generacions» sobre què hi ha en aquests espais i per què és important conservar-los. «Quan tanquem una via ferrada perquè hi ha una nidificació del trencalòs, val més explicar que es tanca perquè hi ha un trencalòs i controlar que ningú se’n vagi allà i molesti el niu que no pas no dir res de per què ho hem tancat», ha indicat Casal, tot asserint que «donar a conèixer és el millor remei per poder continuar protegint».
