Valoració positiva per part de l’Associació protectora d’animals, plantes i medi ambient (APAPMA) envers el futur Parc Natural Nacional de les Valls de Canillo i Ordino. Almenys pel moment i a l’espera de poder analitzar en detall el projecte per determinar quin nivell de protecció real tindrà aquest nou espai. Així ho exposa en declaracions a EL PERIÒDIC el president de l’entitat, Carles Iriarte, qui defensa que “tot el que sigui la protecció del medi ambient i del territori d’Andorra” és una bona notícia, tot i que hauria de representar només “un principi” dins d’una estratègia més àmplia de preservació ambiental al país.
“La zona prevista no és pas la més interessant des del punt de vista mediambiental, ni biològic, ni a nivell de fauna ni flora”, ha exposat Iriarte, qui considera que hi ha altres indrets de país amb un valor ecològic superior que també haurien d’entrar en futures polítiques de protecció. Així i tot, l’entitat admet que la creació del parc “és un principi” i encoratja el Govern, i més concretament Medi Ambient, “a seguir fent-ho”. En aquest sentit, també ha remarcat que gran part del territori inclòs dins del futur parc correspon a zones d’alta muntanya “molt poc visitades i transitades” i ha assegurat que no es tracta d’espais especialment amenaçats urbanísticament. De fet, ha apuntat que “l’única zona boscosa amb interès” dins del perímetre seria el bosc de la Vall d’Incles.
“Haurem de veure si és una zona que realment el que es vol és protegir-la o, senzillament, si li fiquen l’etiqueta de parc natural per explotar-la turísticament” – Carles Iriarte
APAPMA, però, també manté reserves sobre els usos futurs del parc: “Haurem de veure realment què s’hi vol fer amb aquest parc, si és una zona que realment el que es vol és protegir-la o, senzillament,si li fiquen l’etiqueta de parc natural per explotar-la turísticament”, ha advertit Iriarte. Tanmateix, i pel que fa a la gestió del parc, ha evitat pronunciar-se sobre si els recursos actuals seran suficients: “Tot depèn de quina gestió es vulgui fer”, ja que una protecció estricta podria implicar “inclús limitar l’accés” a determinades zones, mentre que una aposta més orientada al turisme requeriria “marcar camins, muntar refugis, construccions o infraestructures”. “Això ja depèn de la voluntat i del que marqui la gestió del parc”, ha afegit Iriarte.
Precisament, l’entitat mediambiental s’ha mostrat especialment crítica amb la possibilitat que el futur parc serveixi per descongestionar altres espais naturals més massificats del país. “És un error voler escampar el mal a tot el territori”, ha afirmat Iriarte, qui considera que Andorra ha basat durant massa anys el seu model econòmic en “un turisme de masses, de quantitats, de portar molta gent a fer atraccions”. En aquesta línia, el president d’APAPMA ha lamentat que el país s’hagi anat “dissenyalitzant” per convertir-se “en un parc d’atraccions gegant a mida nacional” i ha advertit que aquest creixement continuat està generant problemes estructurals cada vegada més visibles, com ara la crisi de l’habitatge.
“Hauríem de pensar a protegir el país i la forma més pràctica, més ràpida i més eficient seria començar a decréixer […] Podríem ser capdavanters i normalment anem una miqueta tard” – Carles Iriarte
“Potser realment hauríem de pensar a protegir el país i la forma més pràctica, més ràpida i més eficient seria començar a decréixer, no seguir creixent”, ha defensat Iriarte, tot afegint que “no cal portar més gent a més llocs”, sinó començar a protegir “el nostre futur i el dels nostres fills”. La crítica, però, ha anat més enllà: “Podríem ser capdavanters i normalment anem una miqueta tard”, ha lamentat el president de l’entitat, qui ha assegurat que el país acostuma més a “admirar els països del voltant” que no pas a liderar polítiques pròpies de protecció territorial.
Malgrat les reserves expressades, APAPMA insisteix que “nosaltres no marquem mai línies vermelles a res”, tot recordant que l’entitat “no és qui pren les decisions” i que aquest paper correspon als representants polítics. “Primer hem de conèixer el projecte i després direm si estem d’acord o no”, ha indicat Iriarte, remarcant que “si no hi estiguéssim d’acord, direm els motius i perquè creiem que hi ha altres formes o altres projectes que serien més adients”. Així doncs, Iriarte ha defensat queles aportacions de l’associació es fan sempre “des d’un punt on ens hem informat i assessorat” i amb la voluntat que el projecte afecti “de la manera menys negativa l’interès general”.
