Andorra fa un pas decisiu en el coneixement de la seva història amb la confirmació del primer monument megalític excavat al país: el Túmul del Cubil. Situat a la Ruta dels Orris d’Encamp, aquest jaciment aporta una valuosa informació sobre les primeres ocupacions humanes a l’alta muntanya i consolida la presència d’arquitectures prehistòriques al territori andorrà.
El descobriment s’emmarca dins un projecte de recerca impulsat conjuntament pel Comú d’Encamp i el Departament de Patrimoni Cultural del Govern, sota la direcció de l’arqueòleg Josep Font Piqueras. L’objectiu principal és aprofundir en l’ocupació de l’alta muntanya des de la prehistòria fins a l’actualitat, així com en l’aprofitament dels recursos naturals.
La directora del Departament de Patrimoni Cultural, Isabel de la Parte, ha remarcat que aquesta troballa “consolida l’aposta del país per la recerca científica, la protecció del patrimoni i la divulgació cultural”, i situa Andorra en el mapa europeu dels estudis de prehistòria d’alta muntanya. Per la seva part, la directora d’Higiene, Medi Ambient i Agricultura del comú i responsable del patrimoni natural, Vanessa Carrascosa, el projecte permet també posar en valor aquest llegat a través de la Ruta dels Orris d’Encamp, un itinerari que connectarà diferents jaciments singulars del territori.
Els treballs d’excavació, iniciats l’any 2019 i culminats entre el 2024 i 2025, han permès documentar un túmul de 14 metres de diàmetre estructurat al voltant d’una cambra funerària coberta per una gran llosa. Aquesta construcció s’integra en la tradició del megalitisme pirinenc, però presenta trets particulars que la fan única: combina blocs naturals amb d’altres col·locats intencionadament, en una forma de megalitisme singular d’alta muntanya.
El material recuperat inclou fragments ceràmics i restes orgàniques datades entre el 2340 i el 2064 aC (neolític final – edat del bronze inicial), confirmant l’antiguitat del túmul. També s’han trobat indicis d’una remoció posterior, probablement un espoli, entre el 1187 i el 929 aC.
Malgrat l’espoli, que segons Font és un clar indicador de la funció sepulcral del monument, no s’hi han trobat ni aixovar ni restes òssies. L’absència d’ossos s’explica per les condicions ambientals extremes i l’elevada acidesa del sòl, que acceleren la degradació dels materials biològics. La troballa del Túmul del Cubil aporta noves perspectives al coneixement del megalitisme als Pirineus. “Aquest descobriment obre una nova via d’interpretació i desmenteix l’aparent buit de megàlits a l’alta muntanya”, assegura l’arqueòleg Josep Font.
El projecte continuarà durant el 2025 amb una segona intervenció prevista a l’Orri de l’Estany Forcat. El pressupost total de les dues excavacions ascendeix a 80.000 euros, finançats a parts iguals entre el Comú d’Encamp i el Departament de Patrimoni Cultural. Amb aquest descobriment, Andorra no només recupera una part fonamental del seu passat més remot, sinó que reforça el seu compromís amb la ciència, la preservació i la difusió del patrimoni cultural.
