El trasllat del Museu Carmen Thyssen a l’edifici del Node ha quedat formalitzat amb la signatura d’un conveni entre la Fundació Museand -gestora del Museu Carmen Thyssen- i Andorra Telecom, un acord que el Govern ha presentat com una oportunitat per reforçar l’oferta cultural i turística del país. El projecte, però, ha generat interrogants tant pel seu abast real com pel retorn econòmic previst, que s’ha situat entre els 30.000 i els 40.000 euros mensuals per la cessió de l’espai durant deu anys.
La ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, ha explicat que el museu s’ha traslladat “gràcies a la cessió d’un espai dins l’edifici Node” i ha anunciat que el canvi s’ha previst per al segon semestre del 2026 o, com a màxim, a mitjans del 2027. Bonell ha defensat que l’operació ha permès “recuperar un espai cultural i històric” on hi havia l’antiga sala d’exposicions del Govern, tancada des del 2015, i ha parlat d’una “recuperació simbòlica del compromís públic amb la cultura”. Tot i això, no s’ha concretat encara com es materialitzarà aquesta recuperació ni quin impacte real tindrà en l’accés de la ciutadania a l’equipament.
“El trasllat del Museu Carmen Thyssen al Node ens permet recuperar un espai cultural i històric i crear un museu amb un fort component digital i tecnològic” – Mònica Bonell
Segons la ministra, el nou museu no s’ha concebut només com un espai expositiu convencional, sinó com un centre amb un fort component digital. Ha afirmat que l’objectiu és “divulgar el coneixement tecnològic” i apropar la ciutadania a les noves tecnologies, així com posar en valor el paper de les comunicacions electròniques en la societat andorrana. Aquest plantejament, però, ha quedat pendent de concreció pel que fa als continguts i a la seva continuïtat en el temps.
Des d’Andorra Telecom, el director general adjunt César Marquina ha remarcat que el Node ha estat concebut com un edifici amb vocació social i que el projecte ha previst la creació de dues places obertes al voltant de l’edifici, fruit de la decisió de no edificar tota la superfície permesa. Ha indicat que la primera planta s’ha destinat a la divulgació de la digitalització i al benestar digital, mentre que el museu disposarà de prop de 962 metres quadrats repartits en dues plantes soterrades. Marquina ha subratllat que el conveni signat té una durada de deu anys i ha explicat que la contraprestació econòmica mensual, situada entre 30.000 i 40.000 euros, ha de servir per recuperar la inversió inicial feta per Andorra Telecom.
“Aquest conveni no és només una cessió d’espais, sinó una aposta per dotar el museu de la infraestructura i la tecnologia necessàries per ser operatiu” – César Marquina
El directiu ha aclarit que l’acord no s’ha limitat a una cessió d’espais, sinó que ha inclòs també l’adaptació arquitectònica, els acabats i la dotació tecnològica necessària per fer operatiu el museu, inclosa la futura sala immersiva. Malgrat aquestes explicacions, no s’ha detallat el cost global de l’adaptació ni l’impacte pressupostari exacte del projecte, més enllà de la voluntat de recuperar la inversió al llarg del conveni.
“Volem un espai on convisquin de manera permanent l’obra analògica i la digital, i que el museu sigui viu i canviant” – Guillermo Cervera
Pel que fa al contingut museístic, el conservador general de la Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, Guillermo Cervera, ha afirmat que el nou espai ha de permetre que “convisquin 365 dies la part analògica i la part digital”, una combinació que, segons ha apuntat, és poc habitual en museus d’àmbit internacional. Ha explicat que el projecte vol mostrar l’obra original juntament amb “interpretacions digitals dels propis artistes”, així com referències als moviments artístics, a la cultura del país i a la identitat andorrana, amb una col·lecció pictòrica centrada principalment en els segles XX i XXI. Cervera ha remarcat que l’objectiu és construir “un espai singular” on la dimensió patrimonial i la digital no siguin elements puntuals, sinó parts estructurals del discurs museístic.
En aquest sentit, ha precisat que el museu no seguirà el model clàssic d’exposicions temporals de llarg recorregut. “No farem un format expositiu com fins ara”, ha assegurat, sinó que s’ha apostat per “una exposició més permanent però que generi una itinerància a partir d’obres que vagin canviant”. Un dels pilars d’aquest plantejament serà la sala immersiva digital, concebuda com un espai estable dins del museu. Malgrat aquestes intencions, encara no s’ha detallat com s’articularà aquesta renovació constant ni amb quina freqüència es produiran els canvis. Tampoc s’ha concretat el preu de l’entrada, una qüestió que els responsables han evitat definir. El projecte, presentat com una aposta innovadora que combina art i tecnologia, queda així pendent de demostrar si el model anunciat es tradueix en una proposta sòlida, accessible i amb un impacte real més enllà del relat institucional.
Exposició Vincles amb record de visitants
El conservador general de la Col·lecció Carmen Thyssen també ha fet balanç de l’exposició Vincles destacant que ha rebut un total de 13.118 visitants, amb el mes de juliol com el de màxima afluència, amb 2.604 visites. Del total, 6.700 han estat visitants andorrans, mentre que 5.391 persones han participat activament en les diferents activitats programades.
Pel que fa a la procedència del públic, Cervera ha subratllat una presència destacada de visitants de Catalunya, amb prop de 2.400 persones, seguida de la resta d’Espanya, amb 2.148, França, amb 656, i 1.225 visitants d’altres països. L’exposició ha generat més de 300 sessions amb els participants, 34 col·laboracions i 3.250 noves visites a l’espai EduCarmen Thyssen, una línia de treball que, segons ha indicat, es vol reforçar encara més en el futur Museu Carmen Thyssen.
