L’Executiu ha aprovat una aportació addicional de prop d’1,4 milions d’euros per al projecte de l’heliport nacional de la Caubella, una xifra vinculada a l’increment dels costos de construcció i que s’emmarca en el model de concessió de la infraestructura. El ministre portaveu, Guillem Casal, ha recordat que el Govern assumeix “fins a un màxim del 75% de la despesa associada a la construcció”, mentre que la resta correspon a l’empresa concessionària.
Aquesta aportació, d’1.354.845 euros, respon a l’encariment dels materials, del moviment de terres i a l’augment de l’IPC. Així, Casal ha remarcat que es tracta d’un ajustament previst dins del marc contractual i alineat amb les obligacions derivades de la concessió. Pel que fa al model, el portaveu ha destacat que el Govern construeix la infraestructura i en cedeix l’explotació, amb la voluntat de poder recuperar part de la inversió en funció del rendiment econòmic. “Aquests diners es poden recuperar si la infraestructura funciona”, ha afirmat.
El model de concessió combina suport públic per cobrir pèrdues i retorn econòmic amb un cànon si l’heliport genera beneficis
En aquest sentit, el sistema preveu un equilibri entre risc públic i retorn. D’una banda, l’Administració pot compensar possibles resultats negatius de l’explotació durant el període de concessió, establert en 30 anys, amb mecanismes de revisió periòdica. De l’altra, si l’activitat genera beneficis, l’empresa adjudicatària haurà de revertir una part dels ingressos mitjançant un cànon. Aquest retorn s’ha fixat en un 10% dels resultats operatius (una vegada descomptades les despeses) i pot augmentar fins al 15% en funció de les prestacions de la infraestructura, com ara la incorporació de serveis de control fronterer previ.
Tanmateix, Casal ha insistit que aquesta despesa ja estava contemplada en les previsions econòmiques. “Això correspon a aquest ajustament d’1,3 milions”, ha indicat, tot recordant que les estimacions fetes el 2023 situaven el cost total per a l’Estat al voltant dels set milions d’euros, una xifra que es manté en línia amb l’actual. El contracte també incorpora escenaris que poden afectar el cost final, com les fluctuacions en els preus dels materials, l’evolució dels costos constructius o actuacions necessàries a l’entorn de la instal·lació.
“No puc detallar el tipus de línies regulars i no regulars que hi haurà a l’heliport” – Guillem Casal
En relació amb el calendari, el portaveu ha explicat que les obres es troben en la fase final. La pista ja està gairebé completada, mentre que els edificis annexos i de serveis encaren els darrers treballs. “Es preveu que, de cara a l’estiu, hi hagi una finalització pràcticament total de la infraestructura”, ha afirmat. Una vegada enllestida, la instal·lació passarà a mans de l’empresa explotadora, la qual serà l’encarregada de posar-la en funcionament.
En aquest sentit, el ministre ha apuntat que l’oferta inicial podria ser limitada i créixer progressivament amb el temps. Tot i això, Casal ha admès que no es poden concretar les rutes: “No puc detallar el tipus de línies regulars i no regulars que hi haurà”, concloent que el desenvolupament de les connexions dependrà de negociacions dins l’àmbit privat i de la demanda, en un model més flexible que el del transport aeroportuari tradicional.
