El Consolat Honorari del Perú a Andorra ha tramitat durant els darrers dotze mesos, aproximadament, una setantena de passaports, una cinquantena de documents d’identitat i una vintena d’altres documents, entre els quals es troben diverses autoritzacions de viatge per a menors, poders i diferents tipus de certificats. Així ho ha detallat en declaracions a EL PERIÒDIC el cònsol honorari del Perú al Principat, Jaume Tàpies, qui ha explicat que «aquestes xifres reflecteixen una part de l’activitat del consolat, ja que també són nombroses les consultes telefòniques de caràcter informatiu que atenem habitualment».
En aquest sentit, i segons ha posat en valor Tàpies, aquesta activitat ha incorporat des del passat mes de juny la possibilitat de gestionar directament des d’Andorra bona part dels tràmits consulars. «Des del mes de juny, el sistema consular CONPER està instal·lat i operatiu a Andorra i actualment podem realitzar directament la majoria dels tràmits consulars, amb l’excepció de l’emissió de passaports», ha detallat el cònsol honorari, tot precisant que la posada en funcionament d’aquests serveis ha requerit «pràcticament onze mesos» per completar les autoritzacions i els procediments corresponents per part de les autoritats peruanes.
«Des del juny, el sistema consular CONPER està instal·lat i operatiu, i podem realitzar la majoria dels tràmits consulars, amb l’excepció de l’emissió de passaports» – Jaume Tàpies
Així doncs, i entre les diverses gestions que actualment es poden efectuar des del Principat, es trobarien les autoritzacions de viatge, els poders fora de registre, els tràmits relacionats amb documents d’identitat i diferents certificats, com ara els de naixement o matrimoni. Tanmateix, l‘excepció continua sent els passaports, per als quals s’ha establert un sistema itinerant amb el Consolat General del Perú a Barcelona perquè un equip es desplaci a Andorra dues vegades l’any durant tres dies: «D’aquesta manera evitem també en aquests casos que els ciutadans peruans s’hagin de desplaçar a Barcelona».
Precisament, a principis d’any (moment en què determinades gestions encara s’havien de canalitzar a través de Barcelona), el president de l’Associació de Residents Peruans al Principat d’Andorra (ARPPA), Lorenzo Castillo, havia qüestionat la disponibilitat i la comunicació amb la representació consular, un fet que Tàpies ha negat rotundament, així com el fet que l’evolució posterior hagi respost a canvis introduïts arran d’aquestes mateixes manifestacions. «No s’han produït canvis en el funcionament del Consolat. El que sí que s’ha produït és un avenç important que ja estava previst dins del procés de posada en funcionament», ha afirmat.
«La poca oferta i els preus fan que sigui una dificultat important per a moltes persones, especialment per a aquelles que acaben d’arribar al país» – Jaume Tàpies
«Durant pràcticament onze mesos vam estar pendents de les autoritzacions i de la instal·lació dels sistemes necessaris per poder efectuar directament els tràmits consulars», ha exposat el cònsol honorari, tot afegint que «aquest procés va culminar el mes de juny». Val a dir que, més enllà dels tràmits administratius, durant els darrers dotze mesos el consolat també ha intervingut en tres urgències hospitalàries i ha atès una desena de consultes relacionades amb procediments d’immigració. «També intervenim en situacions que requereixen una atenció més personal o urgent, com poden ser emergències o accidents laborals, en què els afectats o les seves famílies necessiten orientació, assessorament o algun tipus d’assistència consular», ha indicat Tàpies.
Reagrupament familiar i interès per venir a treballar a Andorra
Tàpies també ha detallat algunes de les qüestions que arriben avui dia per part de ciutadans peruans. En aquest sentit, ha assegurat que les consultes relacionades amb la situació administrativa dels residents al país han disminuït considerablement durant els darrers mesos i que tampoc s’han atès recentment nous casos vinculats a procediments d’expulsió. Tanmateix, sí que s’han rebut consultes sobre les condicions necessàries per accedir al reagrupament familiar. «En aquests casos, la nostra tasca ha estat principalment informativa, explicant els requisits aplicables i orientant els interessats sobre els procediments que cal seguir», ha exposat.
A més, també hi hauria un interès creixent de ciutadans que encara no resideixen al Principat i que es plantegen venir-hi a treballar, centrant-se les consultes, en aquest cas, en els tràmits, els requisits i els passos necessaris per obtenir una autorització de residència i treball. Altrament, i pel que fa als residents que ja es troben al país, l’accés a l’habitatge continua sent la principal dificultat que el Consolat detecta entre una part de la comunitat. «La poca oferta i els preus fan que sigui una dificultat important per a moltes persones, especialment per a aquelles que acaben d’arribar al país», ha assenyalat Tàpies, sumant-hi també el reconeixement o l’homologació dels títols acadèmics i professionals, així com la integració laboral.
