Arran de la sanció imposada per l’Agència Andorrana de Protecció de Dades (APDA) a dos centres de psicologia per la cessió i la conservació indeguda d’informació clínica, el Col·legi Oficial de Psicòlegs d’Andorra (Copsia) ha fet públic el seu posicionament. L’entitat recorda que la responsabilitat en matèria de protecció de dades personals recau exclusivament en cada centre i en cada professional i, en aquest sentit, assenyala que “són aquests els que han de vetllar per l’adequada gestió i seguretat de la informació dels seus pacients, en compliment de la normativa vigent”.
Al mateix temps, Copsia puntualitza que el Col·legi “no té competències directes en la supervisió de la protecció de dades dels centres o dels professionals”. La institució, remarquen, té com a missió principal la representació de la professió, la defensa dels interessos dels col·legiats i la promoció de les bones pràctiques en l’exercici de la psicologia.
Finalment, el Col·legi reitera el seu compromís amb la deontologia i la qualitat assistencial, tot assegurant també que fomenta la formació i la sensibilització dels professionals en totes les matèries vinculades a l’exercici responsable de la professió, incloent-hi la gestió correcta de les dades personals.
Una resposta
Atenent al que disposa l’article 44 dels Estatuts del COPSIA, és clar que la vulneració del secret professional i dels deures propis de la professió constitueixen faltes molt greus quan en deriven perjudicis per a l’usuari. La custòdia de la informació clínica no pot desvincular-se d’aquest deure de secret, i el Col·legi, en exercici de les seves competències disciplinàries, té l’obligació d’actuar quan s’aporten indicis d’una possible infracció.
En aquest sentit, la declaració del president resulta només parcialment ajustada a dret: si bé és cert que la competència sancionadora en matèria de protecció de dades correspon a l’APDA, no pot obviar-se que quan la denúncia s’origina en un pacient presumptament afectat, la dimensió deontològica i estatutària és ineludible. Davant d’aquesta circumstància, l’omissió d’actuació per part del Col·legi podria plantejar seriosos dubtes sobre la seva diligència i fins i tot sobre un eventual conflicte d’interessos, essent en darrera instància el Ministeri de Salut qui hauria de garantir el correcte exercici de la professió.