El d’infermeria és «un dels col·lectius més importants dins de la sanitat pública, però estem una mica deixats de banda i no formem part de cap organisme nacional de decisió», va reivindicar ahir el president del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers d’Andorra (COIA) , David Cusidó, en el marc de la celebració de la seva diada a la Universitat d’Andorra (UdA). Un any més el col·lectiu va aprofitar la data per donar visibilitat a la professió i per fer sentir les seves demandes.
En aquest sentit, des del col·legi també van manifestar que «el nostre salari no guarda relació amb la nostra formació i responsabilitats». La indignació del col·lectiu infermer s’explica en bona part perquè els treballadors tenen el salari congelat des de fa deu anys i no gaudeixen de cap avantatge social en comparació amb la resta d’agents de la societat. Per això, Cusidó exigeix que «ja és hora» que les institucions i sobretot el Ministeri de Salut comencin a valorar-los.
Falta de personal
Malgrat que no hi ha dades sobre la ràtio de treballadors ni els pics de feina per determinar exactament quina és la necessitat de personal, Cusidó considera que «la contractació de tres nous auxiliars d’infermeria –que es va publicar el passat dimecres al BOPA– és ara insuficient per les exigències i les mancances que viu l’hospital». Des del col·legi estan convençuts que falta personal d’infermeria, tant als CAPS, com a l’hospital o als centres privats. A més, constaten que el col·lectiu pateix molt intrusisme. «El COIA compta amb uns 500 col·legiats i és obligatori ser-ho per exercir al Principat. Tot i així, hi ha infermers que no ho estan i per això hem iniciat converses amb el ministeri perquè no succeeixi», va indicar Cusidó.
Des de fa diades ja s’apunta que «la llei d’infermeria –del 1981– està obsoleta» i aquest any no va ser cap excepció. «Ja seria hora que s’entrés una llei que regulés la nostra professió i que marqués de forma ben definida les nostres competències», va sentenciar el president del col·legi.
Recreant la realitat clínica
«Ara li posarem un apòsit, senyor Ramon, estigui tranquil», deia amb una veu càlida i pausada una estudiant del bàtxelor en infermeria mentre atenia un maniquí interactiu que descansava sobre una llitera. Ella i altres alumnes participaven animadament ahir en una de les moltes simulacions clíniques que duen a terme al llarg dels tres anys d’estudis per adquirir destresa a l’hora d’atendre i tenir cura dels pacients.
La jove s’atansava delicadament sobre el maniquí tot responent al peu de la lletra a les indicacions que anava rebent de la professora. I no perdia la calma ni la concentració malgrat tenir una desena d’ulls observant-la amb molta atenció. La pràctica consistia a recrear al màxim possible la realitat, però la pressió dels companys i ahir també de les càmeres i els periodistes afegien un punt de complicació a l’exercici. «La simulació clínica és una metodologia d’ensenyament i d’aprenentatge que busca sobretot que l’estudiant guanyi en seguretat», va aclarir la cap de l’Escola d’Infermeria de l’UdA, Sara Esqué.
Les simulacions són una metodologia d’aprenentatge que permet a l’estudiant guanyar seguretat
L’Escola d’Infermeria compta des de la seva creació al 1988 amb la tecnologia per desenvolupar simulacions i en funció de com sigui de propera a la realitat s’estableixen tres graus de fidelitat. A la sala de baixa fidelitat, es posen en pràctica les tècniques més bàsiques. A la de mitjà fidelitat, el maniquí no interactua però s’hi duen a terme exercicis de mobilització o d’altres més específics, per exemple d’higiene. A la d’alta fidelitat, en canvi, s’hi poden recrear situacions més complexes en què intervenen diverses persones i on els estudiants han de comunicar-se entre ells i desenvolupar aptituds de lideratge. «Aquesta darrera és el primer any que s’implementa i la seva posada en marxa està sent molt positiva», va indicar Esqué. De tota manera, va prosseguir, «hi ha una part que és tan o més important que la simulació i ve just després: el briefing».
Passats els entre deu i quinze minuts de la recreació, els participants i els assistents van traslladar-se a una sala amb projector –seguint el procediment habitual– per visualitzar-hi la simulació, que com sempre havia estat enregistrada. «L’estudiant ja no pot dir ‘crec que he fet això’, sinó que directament ho veu i pot fer-ne una autoavaluació», va explicar la cap de l’Escola d’Infermeria. A través del briefing, que pot allargar-se fins a una hora i reuneix de nou tots els estudiants, es pot analitzar des de com s’utilitza el material fins a quant temps s’ha invertit en una actuació. «Al final, ells se senten més segurs i molt satisfets», va concloure Esqué.
