L’empresa que distribuïa l’aigua de la planta d’Arinsal, Eden Springs, reclama tres milions d’euros al Comú de la Massana i al Govern (en dues demandes separades pel mateix import) com a indemnització per les despeses i danys i perjudicis que consideren que els va provocar l’episodi de contaminació de la font que va deixar més de 2.000 persones afectades l’abril del 2016. Així ho va explicar el cònsol major de la parròquia, David Baró, després que aquesta setmana el BOPA fes públic que la Batllia ha admès a tràmit la demanda interposada per l’empresa espanyola contra l’administració local. Amb tot, hi ha una segona demanda contra l’Executiu que també estaria en mans de la justícia. De fet, Baró considera que el més probable és que s’acabin unint les dues causes.
Eden Springs va fer, primer, un recurs administratiu reclamant responsabilitat patrimonial a la corporació. Amb tot, tant el comú com també el Govern, segons va informar Baró, van desestimar el recurs, de manera que finalment serà la Batllia qui haurà de dirimir responsabilitats. «Nosaltres vam desestimar els recursos al·legant que nosaltres no hi som per a res, perquè va quedar demostrat que el pou tenia moltes deficiències, hi havia forats i no era estant, per tant, es va contaminar», va relatar el mandatari.
Amb tot, la distribuïdora, que va declinar fer declaracions adduint que el procés es troba judicialitzat, defensa, segons Baró, que la corporació també té responsabilitat perquè les filtracions d’aigua contaminada amb norovirus es van produir perquè un col·lector no era estanc. «Ningú pot garantir que un col·lector sigui estanc al 100%, els tubs no estan segellats perquè la funció no és aquesta», va apuntar el cònsol.
En aquest sentit, tenint en compte que Aigües del Pirineu va tancar, la corporació veu en l’acció d’Eden Springs una estratègia per mirar de trobar «una solució econòmica». «Juga les seves cartes», va apuntar Baró.
Informes
Entre els diferents arguments que utilitzen per defensar-se, la corporació té molt present l’informe que va fer l’empresa francesa Antea Group, encarregada d’investigar el cas. «La defensa vol demostrar que el fet generador no és del comú ni del Govern, sinó que l’empresa va fer unes obres mal fetes, amb un projecte que no es corresponia al que havien de fer, amb un pou que no es va autoritzar», va assenyalar el cònsol.
De fet, l’estudi elaborat per l’empresa francesa concloïa que el pou de la captació era vulnerable i que no s’havia construït segons el projecte que l’empresa explotadora va presentar al Govern. Així, es preveia que la captació es fes a una profunditat d’uns 85 metres, mentre que finalment es van construir tres captacions d’aigua, a 35, 60 i 85 metres de profunditat. A més, el pou havia d’estar cimentat fins als 15 metres de profunditat per garantir-ne l’estanquitat, mentre que només es van cimentar quatre metres. A aquest factor s’hi van sumar diverses fuites en el sistema de clavegueram d’Arinsal, a més d’un període de moltes pluges que va facilitar la barreja d’aigües. Igualment, un altre dels elements que va ser determinant va ser un canvi en el volum de la producció de la plata. Mentre la producció era relativament petita, l’aigua s’agafava de més profunditat, però quan es va doblar la producció va fer falta captar en zones més superficials i així va arribar el contagi pel norovirus.
