Ahir ens vam colar a la preestrena del nou espectacle del Cirque du Soleil, fet exclusivament per a Andorra: Diva. Després de cinc anys d’escalada, s’ha buscat un canvi de concepte aconseguit. De la companyia quebequesa ja fa anys que sabem que no en podem esperar el circ de manual però Diva és realment una altra cosa que intentarem definir com un musical amb veus i ballarins de primera amb alguns espectacles de circ barrejats, alguns del circ clàssic (trapezistes, contorsionistes o acròbates) i altres amb un gir modern com els equilibristes-motoristes.
A res li falta, això sí, una pàtina de lluentons. Daurat i plata són els colors estrella, juntament amb el vermell i el rosa.
I parlant de rosa, amb La vie en rose, d’Edit Piaf comença l’hora de repàs als èxits musicals, de l’última dècada, la majoria tret d’aquest primer i una altra carta sempre guanyadora: el Respect de l’Aretha Franklin. Amb la primera cançó, coneixem a la que interpretem que és la diva de l’espectacle i que serveix com a nexe de connexió entre els números musicals i circenses que s’entrellacen i/o barregen.
El primer tastet d’acrobàcies de la nit pels assedegats de circ arriba amb un encadenat de vuit ballarins saltarins que s’enfilen i es deixen caure d’una mena de bastida de metacrilat amb fons de llit elàstic. Encara que menys presents que en altres ocasions, trobem alguns dels grans vestits que li donen un toc de màgia marca de la casa al Cirque de Soleil, com unes faldilles amb forma d’ull, amb pestanyes incloses, Menció especial per a una de les acròbates d’aquest número que recorre el cel i l’escenari de la carpa amb talons d’agulla.
Un dels punts forts de l’espectacle d’aquest any és la veu en directe de dues cantants que comencen a brillar especialment amb l’aproximació en un primer pla d’una d’elles per cantar una versió acústica i de guitarra penetrant de Toxic, de Britney Spears, que s’encadenarà amb el Bad Romance de Lady Gaga, a dues veus.
En aquests moments sobre l’escenari una parella de trapezistes enreden els cossos amb passió, es deixen caure i es recuperen. Es percep un sentiment de touché del públic mentre contempla l’evidència gràfica de la caiguda lliure que pot suposar l’amor. Però el del Cirque du Soleil té bon final i acaba amb petó profund que ens deixa en bona predisposició per al següent número.
D’un cor daurat i gegant apareixen dues contorsionsistes completament hiperlaxes. Estan acompanyades d’una mena de banda de barri que les anima, una combinació d’elements que descol·loca una mica però que manté el ritme alt. Arribem als últims 20 minuts d’espectacle i els artistes s’endinsen entre el públic a la caça d’espectadors que faran pujar a l’escenari! El ball popular acabarà amb Girl on Fire, d’Alicia Keys que acompanya un altre número acrobàtic de circ clàssic deliciós. I per últim, lluita d’elements amb foc, aigua, Adele, Rhianna i fins i totun maori involucrat. El tancament, estèticament molt maco: vermell, pluja i coordinació al milímetre.
