- El trajecte la Seu-Andorra esdevé un periple de sots, runa, pols, sortides mal senyalitzades i treballs a mig fer, que degraden la imatge d’un eix viari principal
CLARA GARNICA
VALLS DE VALIRA
- Foto: ORIOL LLAURADÓ
Són només deu quilòmetres. Són només deu minuts si la fortuna permet evitar les cues d’entrada i de sortida. Però, tanmateix, d’una conducció poc agradable, inestable i fins i tot perillosa. Des de l’inici de les obres el trajecte la Seu – Andorra no s’ajusta al que aquesta carretera representa: un eix viari estratègic d’entrada i sortida a un país.
La N-145 actualment és sinònim de pols, runa, sots i entrades i sortides mal senyalitzades, que generen confusió. Els pneumàtics patien ahir, a més dels efectes de la calor, les inclemències d’una carretera gens cuidada i incorrectament asfaltada. Les desviacions cap a localitats com ara Anserall o Arcabell, i les entrades a restaurants i al càmping són una aventura pels qui hi gosen entrar, ja que mentre no es concretin les rotondes previstes al projecte cal accedir-hi des del vessant oposat, un fet que s’ha complicat un cop s’han posat en marxa les obres.
A part de la inseguretat, els conductors veuen des de la finestreta dels seus vehicles un estat general de deixadesa. Cons sense sentit als vorals de la carretera, muntanyes de runa extreta del túnel, nous vials perfectament asfaltats però barrats amb grans blocs i senyals per estrenar, mig embolicats amb plàstic i paper. I sense oblidar la maquinària, arraconada, en espera de ser utilitzada per algun treballador, qui sap quan i per quan de temps. cgarnica@andorra.elperiodico.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
