El grup parlamentari Concòrdia ha tornat a obrir al Consell General el debat sobre l’envelliment de la població i la sostenibilitat futura del sistema davant la baixa natalitat i l’augment de l’esperança de vida. La presidenta suplent del grup, Núria Segués, ha reclamat al Govern una estratègia clara “per anticipar-se al repte d’envelliment de la població” i ha demanat si el sistema està preparat per assumir-ne l’impacte pressupostari i assistencial.
Durant la sessió de control, Segués ha advertit que la situació demogràfica d’Andorra planteja “reptes clau” tant des d’un punt de vista social com financer. La consellera ha recordat que el país registra “una natalitat molt baixa”, una esperança de vida de 84 anys i un 16% de la població amb més de 65 anys. En aquest sentit, ha destacat que l’índex d’envelliment és d’“una persona menor de 15 anys per cada 147 majors de 65”.
A més, ha alertat sobre les projeccions demogràfiques amb què treballa el ministeri i ha apuntat que “l’any 2036 podem arribar a una població de 107.000 habitants”: “La qüestió era entendre, tenint en compte l’envelliment, els reptes clau, l’impacte pressupostari, si el sistema està dimensionat a la demanda i com es finançarà”.
“La natalitat és molt baixa, l’esperança de vida és molt alta i l’índex d’envelliment és del 147%” — Núria Segués
Des del Govern, la ministra de Salut, Helena Mas, ha assegurat que l’Executiu aborda la qüestió “d’una forma prioritària” i ha defensat que els estudis actuals indiquen que la població manté un elevat grau d’autonomia fins als 75 anys. “Això indica que hem d’actuar abans de tot això”, ha afirmat. Així, Mas ha explicat que l’estratègia es basa en tres grans eixos: anticipar la dependència, reforçar l’atenció domiciliària i garantir l’assistència professional necessària.
A més, la titular de la cartera sanitària també ha defensat el model que prioritza que les persones grans puguin continuar vivint a casa seva el màxim temps possible. En aquest sentit, la ministra ha remarcat que “des de l’FMI ens diuen que continuem amb la feina que estem fent” i ha insistit que el Govern està desplegant serveis i recursos per facilitar la permanència de les persones grans al domicili.
Planificació de places sociosanitàries i residencials
El debat també ha abordat la planificació de places sociosanitàries i residencials de cara als pròxims anys. Segués ha preguntat específicament per les previsions vinculades al futur centre residencial d’Encamp i per si l’Executiu ha calculat les necessitats futures tenint en compte les projeccions demogràfiques. La ministra d’Afers Socials, Trini Marín, per la seva banda, ha defensat que la prioritat és mantenir les persones grans dependents al domicili sempre que sigui possible. “No podem crear fins a 800 places i que només hi hagi una demanda de 20 persones en llista d’espera”, ha afirmat.
Marín ha detallat que actualment hi ha 66 places concertades de centre de dia i que la llista d’espera del Servei d’Atenció Domiciliària “es troba a zero”. Tot i això, Segués ha insistit a preguntar si el Govern ha fet càlculs concrets sobre les futures necessitats de places sociosanitàries, a més de criticar que el projecte ‘Radars’ només disposi actualment de dades de dues parròquies, Sant Julià de Lòria i Andorra la Vella. Marín, però, ha respost que pròximament s’incorporaran les dades d’Ordino i Canillo i ha assegurat que el Govern continua treballant amb altres administracions per ampliar el coneixement sobre la situació de les persones grans al país.
