La residència Clara Rabassa va celebrar el passat mes de desembre el seu 25è aniversari. Des que es va posar en marxa, el 15 de desembre del 1995, han estat molts els canvis que s’han experimentat, no només en la pròpia residència sinó en la societat.
Segons informa l’ANA, el centre va començar a funcionar amb només tres persones i ara ja hi viuen 57 a les 56 habitacions disponibles. A més, els sis apartaments de què disposa per a padrins més autònoms també estan plens. Quan al centre de dia, té una capacitat per a uns 17 usuaris i ara ja n’hi ha una quinzena que gaudeixen d’aquest servei.
La directora del centre, Núria Mora, destaca que la posada en marxa de la residència el 1992 va ser «difícil» ja que «el concepte» que es tenia de centres d’aquest tipus era negatiu. Molta gent pensava que portar-hi un familiar era com «abandonar-lo» i, en aquest sentit, afegeix que hi ha hagut una evolució, tot i que encara «costa» que la percepció sigui totalment positiva.
Un centre visionari
Els reptes de futur són «seguir en la línia de ser una residència familiar» i fer que el padrí «se senti com a casa»
La presidenta-delegada del patronat de la Fundació Clara Rabassa, Eloisa Ortega, destaca que Rabassa va ser «una visionària», ja que en el seu moment va saber percebre que hi havia la necessitat d’un centre d’aquestes característiques. En la mateixa línia que Mora, Ortega remarca reivindica que una residència es pugui percebre com un lloc on les persones grans són ateses i cuidades com els cal i, a més, reben cures específiques segons les seves necessitats. En aquest sentit, fa èmfasi en el volum d’activitats que al llarg del dia poden fer tant les persones que hi resideixen com aquelles que assisteixen al centre de dia.
Actualment, al centre hi treballen 70 empleats que presten diferents serveis als padrins, entre els quals fisioteràpia, psicologia o educació social. Recentment ha estat totalment reformat i ara només queda pendent refer la sala polivalent.
Reptes de futur
Tant la directora com la presidenta del patronat destaquen que el repte de futur principal de cara a aquest any és poder «seguir en la línia de ser una residència molt familiar, acollidora, on el padrí se senti com a casa». De fet, es potencia el fet que cadascú pugui adequar la seva habitació com vulgui i també el que els diferents usuaris facin activitats de manera conjunta. Un altre dels reptes és continuar «gaudint de la confiança» que al llarg d’aquests anys els han fet famílies i usuaris.
