Corts va condemnar ahir l’autor confés del crim d’Encamp a cinc anys i sis mesos de presó. L’home, de 20 anys i amb una patologia psicològica, va assestar vuit punyalades a l’esquena i al tòrax a la víctima, un home de 32 anys, el 16 de juny del 2017. També el va colpejar diverses vegades al cap amb un bat de beisbol quan ja estava greument ferit. El tribunal va dictar una pena complementària d’expulsió del Principat de 25 anys. A més, haurà d’indemnitzar el perjudicat amb 101.049 euros i haurà de sufragar totes les despeses mèdiques a Andorra que es derivin de les seqüeles permanents que pateix, que van provocar-li un grau de discapacitat del 28%.
El condemnat haurà d’indemnitzar la víctima amb 101.049 euros
La sala també va dictar una sentència de tres anys de presó al coparticipant dels fets, un home de 38 anys amb un llarg historial delictiu, per un delicte major d’encobriment, ja que durant hores va deixar que l’autor material dels fets es dutxés a casa seva i s’amagués de la Policia en un box durant hores. Per contra, el tribunal va absoldre’l del delicte de temptativa d’assassinat i del d’omissió del deure de socors. En aquest últim cas, els dos imputats van fugir del pis de la capital encampadana deixant la víctima «moribunda», va afirmar la Fiscalia.
Crueltat i acarnissament
El Tribunal de Corts, per tant, ha tingut en compte les penes sol·licitades pel Ministeri Públic. De fet, va sentenciar l’autor confés amb sis mesos més de presó dels que va demanar el fiscal, que en les vistes orals celebrades el 12 de desembre i el 28 de gener va assegurar que el processat tenia «l’ànim de donar la mort a la víctima». Per sustentar els seus arguments, va recordar que la fulla del ganivet que va emprar es va trencar en tres trossos «per la ira desmesurada de l’atac». En aquest sentit, tot i atendre a l’atenuant que l’autor confés era menor de 21 anys en el moment dels fets, als dos processats els va imputar els agreujants de crueltat, acarnissament i traïdoria.
La Fiscalia va contemplar tres mòbils que van desencadenar el crim: un furt amb força, una agressió esdevinguda per reclamar un deute econòmic o una compravenda de droga que no va sortir bé. Fos com fos, la defensa es va emparar en el trastorn mental de l’acusat, que va presentar com atenuant els fets. «La ira no eximeix de res», va al·legar l’acusació pública.
