La religió és una assignatura d’oferta obligatòria en els centres del sistema educatiu andorrà i espanyol i és escollida per aproximadament el 50% dels alumnes. A més, es tracta d’unes classes que en l’actualitat són impartides per seglars que estan ben preparats, que són creatius «i que formen part del claustre amb total normalitat». Mossèn Pepe Chisvert va exposar aquestes dades per posar en valor la importància d’oferir aquesta matèria a les escoles per combatre l’anomenada incultura religiosa i que els alumnes sàpiguen identificar qualsevol obra literària, pictòrica o arquitectònica tenint en compte la seva impregnació religiosa. Així, defensa que en el món educatiu «totes les assignatures han d’educar amb valors» i, en aquest sentit, «la religió forma part d’aquesta educació integral», més enllà de les creences de cada estudiant.
Precisament, aquest cap de setmana una catorzena de professors de religió del Principat van participar en la XVIII Jornada de mestres i professors de religió de Catalunya i Andorra, una trobada anual que va aplegar a Barcelona més de 250 docents d’aquesta matèria i que, a banda de reforçar la part formativa, també va servir per gaudir d’una jornada de convivència i retrobament. La trobada es va distribuir entre una primera part més teòrica i una segona amb vuit tallers a escollir, en els quals hi van haver temàtiques que anaven des del creixement espiritual per a infants i joves seguint la metodologia Montessori, fins a acostar-se a la sexualitat i afectivitat des del valor de la persona i la bellesa del cos o gestionar la conflictivitat i emocionalitat a l’aula, entre altres.
TAMBÉ T’INTERESSA: “Ser mossèn és una vida d’entrega cap als altres”
Tot plegat suposa un reforç per continuar donant valor a les assignatures de religió a l’escola. De fet, Chisvert va assegurar que «se n’ha fet, i es fa, tanta polèmica entorn de la classe de religió, que alguns pares catòlics poden acabar arrossegant una mena de complex com si els haguessin arribat a fer creure que la presència de la classe de religió a l’escola és una reminiscència de temps passats i una aspiració ben atípica d’una societat democràtica». A parer seu, això és ben al contrari, ja que «es tracta d’un dret constitucional», tot i que altra cosa és que «els pares tenen dret a escollir l’orientació moral i religiosa de la formació dels seus fills».
Per a Chisvert, els valors que transmeten les classes de religió són més que evidents. En primer lloc, va destacar que són un element indispensable per «comprendre la cultura que hem heretat». «Com podran entendre els nostres infants i joves la pintura, la música, l’escultura, l’arquitectura, la filosofia, la història, la política, el folklore, les tradicions, si no coneixen en profunditat els fonaments de la religió?», es va plantejar. També destaca com a punt important el fet de comprendre i viure la solidaritat, la sinceritat, la justícia, el respecte i la generositat, valors que «són imprescindibles en la nostra societat».
La religió també permet als alumnes aprendre a respectar el medi ambient, ja que «la natura és un lloc privilegiat de trobada amb la creació» i, com a tal, «ens demana una sensibilització i una actuació acuradament respectuosa». Així mateix, permet aportar coneixements als estudiants sobre el sentit de l’existència, sobre els continguts de la fe amb rigor acadèmic, sentit crític i obertura al diàleg i per «mantenir un diàleg interreligiós amb lucidesa». Per tant, «censurar el sentit religiós és castrar la persona humana, despullar-la de les preguntes fonamentals que la fan buscar, que la fan interessar-se per la realitat». És per això que reclama que «necessitem, com mai, homes i dones lliures, i això no serà possible si s’elimina de l’educació la dimensió religiosa de l’home i de la dona».
En definitiva, l’assignatura de religió catòlica «és una resposta a les inquietuds de mares i pares que volen una oportunitat perquè els seus fills aprenguin a l’escola allò que dona sentit i consistència a la vida». A més, els seus valors fonamentals «afecten tots els àmbits de la nostra vida: a casa, a l’escola o al carrer». Per tant, «l’oferta i la presència normal de l’ensenyament religiós a l’escola, no hauria de ser una qüestió ideològica, sinó un dret fonamental dels pares, de cara a l’educació integral dels fills, ja que els valors espirituals formen part essencial del desenvolupament de la persona», va concloure.
